En un moment com el que estem veien on les noves tecnologies i la societat de l’informació estan sent el motor de moltes iniciatives, en món empresarial, de telecomunicacions però també dels mitjans.  A Andorra el aquestes noves propostes es veuen alentides, arriben molt més tard si arriben. Mirem per exemple en temes de comunicacions, quan arreu del món és parla de tecnologies de veu IP (VOIP), o telefòn via IP (Internet Protocol), sentim a parlar també del 3G i  de les xarxes socials, al nostre país, l’empresa de telecomunicacions impedia o continua exercint bloquejos a tecnologies com la veu IP, que ha sigut els últims 6 anys un gran avanç en costos de les trucades, ja que van per internet, amb un cost zero per les trucades, siguin nacionals o internacionals.  De la mateixa manera, a Andorra parlar de I+D és una quimera, no existeix, hi ha molt poques iniciatives en aquest sentit, és prefereix invertir en lo tangible, com fa 30 anys. L’administració te part de culpa, ja s’ha quedat molt endarrerida en tecnologia tant en el seu ús  com en el seu coneixment.
En moltes estrates de l’administració és treballa amb mitjans més que obsolets, i amb planetjaments que tampoc fan creure que fagin a canviar les coses. En termes de comunicació, marquèting i ventes, el taranà d’Andorra també a canviat molt poc. Un campanya de publicitat a Andorra és resumeix aestar presents en publicacions físiques, moltes redundants, tenir una tanca a la via publica o fer un falca per la radio.  Entristeix bastant veure que no pujem al tren de les noves tecnologies, i quan diem això no vol dir tenir un iPhone, o de tenir infraestructures i maquinària tecnològica,  es tractaria més aviat que s’anés pensant a com millorar certs asapectes de la nostra societat, aportant tant desde el privat com desde l’administració, innovació, sostenibilitat i desenvolupament.  A dia d’avui la majoria de comuns encara publiquen revistes periòdicament, a tot color, amb papers cars,  i tot això per anar de la bústia a la paperera quasi directament, això no és gens sostenible, i més en un país, avui! Una bona comunicació no passa per tenir una revista, que a més tenir un cost desorbitat en relació a les noves formes de comunicar, a la llarga te una abast infím comparat a les eines de la xarxa, poc innovador i gens sostenible. Crec que els nostres dirigents, que habitualment son poc “moderns” en aquest sentit, tindrien que ser més sensibles en aquests aspectes,  aportar canvis que millorin els recursos, estalviar en recursos, i mantenir-se “conectat” a la societat de l’informació tindría que ser una de les nostres fites.