A dia d’avui molts a Andorra sabem que hi ha un nou Govern. Però és cert també que hi ha molta gent sensible a certs posicionaments.
El Govern d’Andorra ha creat una nova secretaria d’estat, anomenada Secretaria d’estat per la reforma de l’Administració i la Promoció de la societat del Coneixment, i això últim és el que sembla tenir més mancançes, aquesta secretaria.
Començant pel fet que vivim en el món que  s’anomena més aviat la societat de l’informació i no del coneixment, és evident que aquest departament va bastant perdut en la materia. Després de la relliscada amb els tema de protecció de dades, és clar que no és gent preparada per desenvolupar tasques d’aquest tipus.

En 7 mesos desde l’administració i/o els mateixos funcionaris no han vist cap canvi respecte a l’antic model. Els responsables en les àrees tècniques no han canviat, i el “modus operandi” encara s’han fet més feixucs , complicats i sense un destí clar.

La promoció de la societat de l’informació passa abans de tot per difondre el coneixment en materia de noves tecnologies, però també de desenvolupar projectes en aquest sentit, cosa que a dia d’avui sembla que vagi totalment cap a un altre banda.

A dia d’avui hi han funcionaris que no disposen d’una conexio a Internet, que desde l’administració instalar una xarxa Wi-Fi és més un problema que no una solució, que a dia d’avui,  els sistemes de certs departaments estiguin obsolets, amb programari vell, o que no funciona correctament…
Desde un punt de vista personal, i reflexionant, com és vol canviar la dinàmica d’un país quan en materia tecnologica és fan passes enrere.
Els mateixos tècnics de l’administració no saben fer la diferencia entre molt aspectes cuotidiants  de la tecnologia, tal com que un tècnic informatic és un tècnic que configura sistemes i maquinari, mentres un tècnic web o dissenydor web, és un professional que és dedica a desenvolupar projectes a Internet. Així doncs desde l’administració és va bastant perdut en el tema Web.  Llavors quan és te que crear una pàgina web, l’administració és posa en contacte amb “informatics”, d’una empresa d’informàtica, que no vol dir que sapiguen desenvolupar pàgines web, ni que és dediquin al món de les noves tecnologies, així doncs, perquè en la resta del món les empreses de desenvulpament de projectes a Internet, els desenvolupadors de jocs, d’aplicacions per als mòbils cada s’especialitzen més ja que el sector ho demana.

A Andorra, i desde la prespectiva de l’administració, és te una visió totalment adulterada sobre el tema, un desconeixment total que alimenta el desànim de més d’un professional.

Ahir a l’Euro summit, un tal senyor Jordi Pujol deia que tenim que cercar algo nostre, posant emfasis en que l’innovació pot ser un gran motor per sortir de la crisi. Però les prespectives son desalentadores, desde el sector d’aquells professionals que ens dediquem a Internet i a la publicació de mitjans a la xarxam veiemi ja resignats, de que l’administració està a anys llum de la realitat.

El Ministeri d’Indústria espanyol obre una consulta pública sobre la possibilitat de fer que la banda ampla sigui un servei universal

De fet el govern finlandès ja havia acordat fer que la connexió a 100 Mbps, una velocitat gairebé impensable a la major part de racons del nostre país, fos un dret legal a partir de final del 2015. L’anunci que ha fet ara el Ministeri de Transports es considera un pas previ. D’una altra banda, al mes de juny el Tribunal Suprem francès sentencià que l’accés a internet era un dret bàsic.

La legislació espanyola, en canvi, considera que la ‘connexió funcional a internet’ és un ’servei universal’, o sigui, que tothom l’ha de poder contractar. Però per a una connexió funcional a internet el govern espanyol entén que serveixen les velocitats dels tradicionals mòdems, de com a molt 56 Kbps. De fet, molts dels serveis web que avui en dia es fan servir més trigarien molt a carregar-se a aquestes velocitats o, senzillament, no funcionarien.