La capacitat cada vegada més gran dels telèfons intel·ligents, els ‘tablets’ i tants aparells mòbils, de reproduir tota mena de fitxers multimèdia ha obert un nou món als creadors i desenvolupadors. Les aplicacions (apps) i els continguts adaptats són el bessó de la tendència a la mobilitat d’internet, com més va més forta, i cada plataforma o sistema operatiu mòbil sol anar acompanyat de força aplicacions: l’App Store d’Apple en té 300.000, l’Android Market de Google ja en compta 160.000… Aquest model ha resultat un bon negoci tant per a les botigues d’aplicacions dels fabricants de dispositius mòbils com per als programadors d’aplicacions i de continguts (els autors de Skyfire, un adaptador de Flash per a iPhone i iPad, van ingressar un milió d’euros la primera setmana).

En parlem, a l’Internauta, amb Jordi Redondo, un dels creadors del primer conte en català per a l’iPad: Martí, un pingüí tafaner.

Notícia: Vilaweb

És evident i ja sabem que la publicitat en mitjans convencionals passa per una etapa de reestructuració a causa de la crisi econòmica i en definitiva, a les retallades dels pressupostos de màrqueting de les empreses.

La liberalització de suports com la TV també ha ajudat a que els preus en aquest suport siguin molt més econòmics per a les empreses, sent aprofitats per algunes marques de primera línia per aconseguir un gran “market share”, obtenint fins i tot publicitat gratis a canvi de la compra d’alguns spots (remarcar que per a les TV, de vegades és millor “regalar” espots, ja que no tenir espots no només representa no venda, sinó també cost donat que aquest espai s’ha d’ocupar amb un programa, o el que fos ).

Darrerament veig que molts usuaris que fan una mala interpretació del concepte de Web 2.0, que primerament i bàsicament ès un tema tècnic, ja que parlem de SOA, de RIA, AJAX, Flash, RSS, però sense oblidar les xarxes socials. Aquests aspectes tècnics han derviat cap fenòmens socials, com per exemple el Facebook, el Youtube, els Twitters o el Meneame.

Definició Wiki: web 2.0

Avui vull comentar un fenòmen que passa bastant sovint en l’administració pública d’Andorra. És te bastant com a costum, desde l’administració contractar empreses forànies per realitzar treballs que moltes empreses del país estàn capacitades per fer, i fins tot més preparades, però sembla ser que a fora tot és millor… Em deixa molt trist com a empresari veure que és donen projectes sense cap edicte, i sobretot sense cap criteri a empreses estranjeres, que moltes vegades no assoleixen la fita demanada. En el cas que comento avui, veig un projecte realitzat amb tecnologia de fa mes de 4 anys, una web institucional que està desenvolupada de manera “amateur”, i que el dia que la tinguin que actualitzar pagaràn barabritats, però torno a repetir que el que més dol és que els responsables de l’administració no tinguin en compte les empreses del país.
La web te 2 dominis, un actiu i l’altre inactiu, cosa totalment inutil i que presta a la confusió, i això solament és la punta del iceberg, diriem. Recordem que és la web del ministeri d’afers exteriors, que representa la cara del nostre país, una vegada mes amb un mala imatge.
http://www.maecc.ad/
http://www.mae.ad