Tot i que cada dia, la expressió “noves tecnologies”  sigui més corrent, al Principat d’Andorra, cada és fa més dificil tenir accés a Internet como ho tenen altres usuaris de altres països. Un dels exemples clars, és la impossibilitat de comprar articles al famós iTunes Store, ja que no reconeix Andorra com a un país, i ni tant sols accepta les targetes de crèdit andorranes. Tampoc s’en fa molt ressò, ja que com deia som una país que va més aviat en contra de moltes tendències en el món de les noves tecnologies.
Tant pels nostres governants, la única empresa de telecom d’Andorra, com els bancs i altres institucions, no ha sigut mai una prioritat, en els darrers anys, la obertura cap a Internet. Aquestes mateixes institucions i empreses parapúbliques, mai han tingut una visió global, de la tendència tecnològica. Uns exemples més del ermitisme del nostre país és una serie de serveïs molt populars a tot el món aqui no son possibles. Em demano perquè desde Malta, que és un petit estat, poden compar al iTunes Store, o bé tenir un comerç electrònic amb Paypal, o escoltar música amb el famós Spotify i a Andorra no?  Tots aquests serveïs no son accessibles amb dades d’Andorra, és tenen que fer trampes, per poder-hi accedir. El últim cas ha sigut sorprenen, el important portal d’anuncis gratuïts Loquo, del grup E-bay, no és accessible desde una conexió a Andorra, discrimina les IPs d’Andorra. Tot i com voler donar-se d’ alta per desenvolupar aplicacions per Apple o per l’iPhone, tampoc accepten usuaris o empreses andorranes, ja que no som considerats com un país.
Gràcies a tots aquests impediments, el ermetisme d’Andorra, ara és greu, però en poc temps serà irrecuperable. Els primers culpables en aquestes temes, son el Govern d’Andorra, on la política en noves tecnologies és quasi bé inexistent, ja que hi ha una clara regressió.
La nova economia, passa per ser emprenedor, tenir el suport de les institucions, i estar conectat amb el món, que avui és diu Internet. Si volem no perdre un tren més, com molts altres que ja hem perdut en els darrers anys, les dirigents tindràn que posr-hi fil a l’agulla rapidament.

Serveïs no disponibles desde Andorra:
- Spotify
- Paypal
- iTunes Store
- MAC developer
- MoneyBookers
- www.loquo.com
- Clic and Buy
- iBook Store

entre d’altres….

A dia d’avui molts a Andorra sabem que hi ha un nou Govern. Però és cert també que hi ha molta gent sensible a certs posicionaments.
El Govern d’Andorra ha creat una nova secretaria d’estat, anomenada Secretaria d’estat per la reforma de l’Administració i la Promoció de la societat del Coneixment, i això últim és el que sembla tenir més mancançes, aquesta secretaria.
Començant pel fet que vivim en el món que  s’anomena més aviat la societat de l’informació i no del coneixment, és evident que aquest departament va bastant perdut en la materia. Després de la relliscada amb els tema de protecció de dades, és clar que no és gent preparada per desenvolupar tasques d’aquest tipus.

En 7 mesos desde l’administració i/o els mateixos funcionaris no han vist cap canvi respecte a l’antic model. Els responsables en les àrees tècniques no han canviat, i el “modus operandi” encara s’han fet més feixucs , complicats i sense un destí clar.

La promoció de la societat de l’informació passa abans de tot per difondre el coneixment en materia de noves tecnologies, però també de desenvolupar projectes en aquest sentit, cosa que a dia d’avui sembla que vagi totalment cap a un altre banda.

A dia d’avui hi han funcionaris que no disposen d’una conexio a Internet, que desde l’administració instalar una xarxa Wi-Fi és més un problema que no una solució, que a dia d’avui,  els sistemes de certs departaments estiguin obsolets, amb programari vell, o que no funciona correctament…
Desde un punt de vista personal, i reflexionant, com és vol canviar la dinàmica d’un país quan en materia tecnologica és fan passes enrere.
Els mateixos tècnics de l’administració no saben fer la diferencia entre molt aspectes cuotidiants  de la tecnologia, tal com que un tècnic informatic és un tècnic que configura sistemes i maquinari, mentres un tècnic web o dissenydor web, és un professional que és dedica a desenvolupar projectes a Internet. Així doncs desde l’administració és va bastant perdut en el tema Web.  Llavors quan és te que crear una pàgina web, l’administració és posa en contacte amb “informatics”, d’una empresa d’informàtica, que no vol dir que sapiguen desenvolupar pàgines web, ni que és dediquin al món de les noves tecnologies, així doncs, perquè en la resta del món les empreses de desenvulpament de projectes a Internet, els desenvolupadors de jocs, d’aplicacions per als mòbils cada s’especialitzen més ja que el sector ho demana.

A Andorra, i desde la prespectiva de l’administració, és te una visió totalment adulterada sobre el tema, un desconeixment total que alimenta el desànim de més d’un professional.

Ahir a l’Euro summit, un tal senyor Jordi Pujol deia que tenim que cercar algo nostre, posant emfasis en que l’innovació pot ser un gran motor per sortir de la crisi. Però les prespectives son desalentadores, desde el sector d’aquells professionals que ens dediquem a Internet i a la publicació de mitjans a la xarxam veiemi ja resignats, de que l’administració està a anys llum de la realitat.

Avui dia 7 d’Abril de 2009, farà quasi un any que va venir a la nostra empresa un agent comercial de SOM Telecom, aleshores STA, encara, per presentar i proposar la fibra òptica com novetat en conexions a internet, avui encara no tenim la conexió i no tenim fibra òptica. Com tot en el seu moment, s’ens va vendre l’ADSL com un servei equiparable als serveis que és disposaven en els països veïns, cosa que, ja fa un any ja no era gens cert. (Exemple d’abonament a Internet a França). A dia d’avui, s’està implantan la fibra òptica, tecnología que no acaba de funcionar al 100%, ja que hi ha empreses que és queden sense internet durant llargues estones fins i tot durant hores. Com pot funcionar una empresa avui en día sense internet? És difícil, per no dir impossible, en la nostra feina és vital i no podem dependre de un serveï que no és eficient. En el món ja s’està parlant d’altres tecnologíes, tal com el WiMAx però sembla que com sempre, aqui tot arriba molt tard en materia de tecnología. Els serveï ofert per SOM Telecom, és internet fins 100mb /s, amb 30Gb de transferència mensual dins d’Andorra i 10Gb de transfrència mensual internacional, televisió digital i telefon gratuït dins d’Andorra. Tot això sembla molt interessant, però si funcionés, ja que la TV no acaba de ser el que te que ser i internet és talla. Com desde fa anys sembla que SOM Telecom, és una parapública que serveix més a tapar el deficit d’un Govern que no sap com ingressar per poder tapar una mala gestió en molt aspectes, que una empresa de serveïs que permet al país seguir conectat al món. Si a Andorra les comunicacions físiques ja són un pès que arrosseguem desde fa decàdes, avui quasi és més important tenir una bona infraestructura tecnològica. Sentim parlar d’aeroports, de trens, de mitjans alternatius de transport, però no veig molt neguit dels dirigents en qüestions de tecnología, on cada dia més el poble andorrà és queda més obsolet. Donem les gràcies també a la política de SOM Telecom, perquè estem vivint, avui un dictadura tecnològica, que no sembla que tingui que canviar tot i que ja no s’anomeni igual, la política és la mateixa.

Avui vull comentar un fenòmen que passa bastant sovint en l’administració pública d’Andorra. És te bastant com a costum, desde l’administració contractar empreses forànies per realitzar treballs que moltes empreses del país estàn capacitades per fer, i fins tot més preparades, però sembla ser que a fora tot és millor… Em deixa molt trist com a empresari veure que és donen projectes sense cap edicte, i sobretot sense cap criteri a empreses estranjeres, que moltes vegades no assoleixen la fita demanada. En el cas que comento avui, veig un projecte realitzat amb tecnologia de fa mes de 4 anys, una web institucional que està desenvolupada de manera “amateur”, i que el dia que la tinguin que actualitzar pagaràn barabritats, però torno a repetir que el que més dol és que els responsables de l’administració no tinguin en compte les empreses del país.
La web te 2 dominis, un actiu i l’altre inactiu, cosa totalment inutil i que presta a la confusió, i això solament és la punta del iceberg, diriem. Recordem que és la web del ministeri d’afers exteriors, que representa la cara del nostre país, una vegada mes amb un mala imatge.
http://www.maecc.ad/
http://www.mae.ad