(Either JavaScript is not active or you are using an old version of Adobe Flash Player. Please install the newest Flash Player.)

(Either JavaScript is not active or you are using an old version of Adobe Flash Player. Please install the newest Flash Player.)

En un moment com el que estem veien on les noves tecnologies i la societat de l’informació estan sent el motor de moltes iniciatives, en món empresarial, de telecomunicacions però també dels mitjans.  A Andorra el aquestes noves propostes es veuen alentides, arriben molt més tard si arriben. Mirem per exemple en temes de comunicacions, quan arreu del món és parla de tecnologies de veu IP (VOIP), o telefòn via IP (Internet Protocol), sentim a parlar també del 3G i  de les xarxes socials, al nostre país, l’empresa de telecomunicacions impedia o continua exercint bloquejos a tecnologies com la veu IP, que ha sigut els últims 6 anys un gran avanç en costos de les trucades, ja que van per internet, amb un cost zero per les trucades, siguin nacionals o internacionals.  De la mateixa manera, a Andorra parlar de I+D és una quimera, no existeix, hi ha molt poques iniciatives en aquest sentit, és prefereix invertir en lo tangible, com fa 30 anys. L’administració te part de culpa, ja s’ha quedat molt endarrerida en tecnologia tant en el seu ús  com en el seu coneixment.
En moltes estrates de l’administració és treballa amb mitjans més que obsolets, i amb planetjaments que tampoc fan creure que fagin a canviar les coses. En termes de comunicació, marquèting i ventes, el taranà d’Andorra també a canviat molt poc. Un campanya de publicitat a Andorra és resumeix aestar presents en publicacions físiques, moltes redundants, tenir una tanca a la via publica o fer un falca per la radio.  Entristeix bastant veure que no pujem al tren de les noves tecnologies, i quan diem això no vol dir tenir un iPhone, o de tenir infraestructures i maquinària tecnològica,  es tractaria més aviat que s’anés pensant a com millorar certs asapectes de la nostra societat, aportant tant desde el privat com desde l’administració, innovació, sostenibilitat i desenvolupament.  A dia d’avui la majoria de comuns encara publiquen revistes periòdicament, a tot color, amb papers cars,  i tot això per anar de la bústia a la paperera quasi directament, això no és gens sostenible, i més en un país, avui! Una bona comunicació no passa per tenir una revista, que a més tenir un cost desorbitat en relació a les noves formes de comunicar, a la llarga te una abast infím comparat a les eines de la xarxa, poc innovador i gens sostenible. Crec que els nostres dirigents, que habitualment son poc “moderns” en aquest sentit, tindrien que ser més sensibles en aquests aspectes,  aportar canvis que millorin els recursos, estalviar en recursos, i mantenir-se “conectat” a la societat de l’informació tindría que ser una de les nostres fites.

Facebook, obviament, guanya la partida a tot els altres mitjans, per facilitat i asiduïtat dels usuaris, que poden publicar tot tipus de contingut i ser compratit per a tothom, sigui o no publicitari, polític o personal. De totes maneres podem treur’en també que el correu electrònbic continua sent un mitjà molt utilitzat per compartir coses.

Aquest gràfic és representatiu al Estats-Units, aqui tindriem el Meneame a España, amb una important quota de mercat.

De totes maneres el gràfic és interessant per valorar les diferents eines del web 2.0 que volem utilitzar per algun projecte, i tenir en compte els esforços en la nostra estràtegia de Social Media.

Google entra en el behavioral targeting, es decir, anuncios basados en la navegación de los usuarios y no sólo en el contexto. De esta manera los anuncios que nos mostrarían en sitios con AdSense – de entrada van a probar con Youtube, explican el blog oficial – se calcularía no sólo en función de la página que estemos leyendo y sus keywords, sino que también se basaría en el histórico de navegación: si estoy viendo un vídeo chorra de Youtube, probablemente el contexto no ayude mucho, pero si sumamos que todo el día estoy leyendo páginas de motor, anuncios de coches.

Desde la compra de Doubleclick se esperaba un paso hacia el behavioral targeting , de hecho la cookie de Doubleclick siempre resulto muy polémica por el hecho de “seguir la navegación que se hacía” para calcular la publicidad que se nos debía mostrar. En Google al menos parece que van a ofrecer la posibilidad de declarar como usuarios que no queremos que se tenga en cuenta los hábitos de navegación en Ads Preferences Manager.

Notícia Error500