Diversos Empleats de Google han declarat al Financial Times que la Gran G deixarà de utilitzar Windows Per Motius de Seguretat. Sembla ser la decisió va ser presa al gener, després dels atacs que van rebre a la China . Sembla serveis que aquesta va ser decisió Presa al gener, Després De Els Atacs Que van rebre a la Xina .
A diferència d’altres grans companyies, els empleats tenien l’opció de triar el sistema que volguessin per als seus ordinadors. Però això s’ha acabat: ara només podran triar entre Mac OS i Linux. Segons un empleat, els que vulguin quedar-se a Windows, necessitaran acreditació de “nivells molt alts”. Un altre diu que per tenir una màquina nova amb Windows es necessitarà l’aprovació d’un CIO (Chief Information Officer, director d’informàtica).
El post d’avui va dedicat a la problemàtica que implica fer el registre un .ad amb l’oficina de Marques d’Andorra, del Govern d’Andorra.
No s’explica com en molts casos empreses i individus privats han volgut inscriure una marca, per poder registrar el .ad, però s’han trobat amb respostes demagògiques ja que hi han un munt d’exemples que contra-diuent el que l’administració diu. No hi ha cap seriositat en aquest sentit, ja que segons diu la llei, no és poden fer servir genèrics, excusa amb la qual no s’han volgut donar noms de domini .ad per aquesta causa. Però visitant la web de l’OMPA, podem trobar www.mes.ad, on “mes”, personalment trobo que es un genèric igual, que o pugui ser diari o casa. Així perquè per a algunes empreses si i per a altres no. Això s’en diu nepotisme. Ja que si existeix un www.house.ad, que a més de ser un genèric està en anglès!!! Aquest si que s’accepta, però diari.ad o periodic.ad no es poden registrar.
L’administració te la obligació de ser transparent i sobretot tractar tothom igual, amb criteri ,lògica i ètica, valors que semblen lluny de les expectatives d’aquesta administració. Els pocs arguments proposats posen d’evidència una gran incompetència en la matèria. Subratllarem que a Andorra és més comú enregistrar un domini que no sigui .ad, ja que no te cap avantatge, sino que més aviat te inconvenients, com el mencionat en aquest article, però també en te d’altres…La practica en aquest sentit és inquisidora.
La pregunta és perquè uns si i altres no? Com sempre, és trist, veure com, l’administració no te ni la capacitat de respondre amb dignitat ni te argumentari lògic per aquesta problemàtica.
A continuació us deixo alguns dominis d’exemple, acceptats, essent genèrics i fins i tot en anglès.
Dominis amb noms genèrics:
www.mes.ad
www.house.ad
www.homes.ad
www.casa.ad
www.som.ad
Desde aquesta setmana és pot veure el nou portal de petits anuncs gratuïts d’Andorra. A diferència d’altres projectes ja existents, la fita d’aquest projecte era crear un lloc web on tothom pogués publicar facilment petits anuncis, gratuïtament, i de manera anonima, tant per privats com pre empreses. En un futur pròxim és planteja poder posar anuncis destacats, fent un petit pagament per aquest serveï. D’aquesta manera els usuaris podràn fer més visibles els seus anuncis.
Com models de funcionament em estat investigant per la xarxa projectes reconeguts tal Loquo, Mundoanuncio o Anuntis, que son ja empreses molt grans, multinacionals en algún cas.
Durant el passat 2009, les pàgines Craiglists, als Estats Units han estat de les pàgines més visitades i amb més creixement. És un projecte de llarga durada, on és vol omplir un buid de serveís a la xarxa internet d’Andorra.
Oferta.ad Anuncis gratuïts Andorra
www.oferta.ad
Les polítiques de privacitat de Facebook seguir endavant pel desguàs. Aquesta és raó suficient perquè molts ho abandonen. Aquí trobaràs altres nou:
Després de reflexionar, he decidit esborrar el meu compte a Facebook. M’agradaria animar-vos a fer el mateix. Aquesta part és l’altruisme i la part egoista. La part altruisme és que crec que Facebook, com a empresa, no és ètic. La part egoista és que m’agradaria que la meva pròpia xarxa social a emigrar lluny de Facebook perquè no em falta res. En qualsevol cas, aquí està el meu “Top Ten” raons de per què hauria de unir-se a mi i molts altres i eliminar el compte.
10. Les condicions de servei de Facebook són completament unilaterals
Comencem amb el bàsic. Facebook Condicions del Servei estatal de que no només són propietaris de les seves dades (secció 2.1), però si no es manté al dia i precisa (art. 4.6), poden cancel lar la seva compte (article 14). Es pot argumentar que els termes són només protegir els interessos de Facebook, i no en la pràctica forçada, però en el context de les seves altres activitats, aquesta defensa és bastant feble. Com veurà, no hi ha raó per donar-los el benefici del dubte. Essencialment, ells veuen als seus clients com a empleats no remunerats de multitud-sourcing anunci de metes de dades.
9. CEO de Facebook té un historial documentat de comportament poc ètic
Des del començament mateix de l’existència de Facebook, hi ha dubtes sobre l’ètica de Zuckerberg. Segons BusinessInsider.com, va utilitzar les dades d’usuari de Facebook d’endevinar les contrasenyes de correu electrònic i llegir el correu electrònic personal per tal de desacreditar els seus rivals. Aquestes afirmacions, encara que no comprovat, i una mica de data, podran formular preguntes preocupants sobre l’ètica del CEO de la major xarxa social del món. Són particularment convincents ja que Facebook va optar per més de $ 65 milions d’forquilla per resoldre una demanda legant que Zuckerberg relacionats havia robat en realitat la idea a Facebook.
8. Facebook ha declarat la guerra a tota velocitat sobre la privacitat
Fundador i CEO de Facebook, en defensa dels canvis de privacitat de Facebook el gener passat: “La gent realment ha sentit còmoda, no només compartir més informació i diferents tipus, però de forma més oberta i amb més gent. Aquesta norma social és només una cosa que ha evolucionat amb el temps. “Més recentment, en la introducció de l’Open API gràfic:” … l’omissió és ara social “. Essencialment, això significa Facebook no només vol saber tot sobre tu, i que les dades pròpies, sinó per posar-la a disposició de tot el món. Quina no seria, per si, la manca d’ètica, excepte que …
[flash http://www.youtube.com/watch?v=Q9NP-AeKX40 w=550 h=420 mode=1]
El 27 de gener d’enguany ORACLE, un dels gegants de les companyies IT del Estats Units anunciava la compra de un altre gegant SUN. La notícia fa fer bastanta polemica, ja que fins i tot una comissió europea va voler impedir la compra de SUN per part de ORACLE per temes de monopoli del mercat. Ara el problema que veu la comunitat de desenvolupadors, és saber si continuarà essent lliure o MySQL esdevindrà de pagament com la majoria de productes de ORACLE.
MySQL és l’aplicació de base de dades lliure més coneguda. Fa un temps va ser comprada per Sun i ara Sun ha estat comprada per Oracle (GigaOM), el major desenvolupador de sistemes de bases de dades del món.
És cert que quan Sun va comprar MySQL es va dir que era el triomf del programari lliure: una empresa fent programari lliure havia assolit ser una potència emergent en el seu sector i havia acabat sent comprada. No era una mala notícia (no del tot) perquè Sun tenia interessos en altres mercats (no directament en bases de dades) i perquè també ha donat suport al programari lliure recentment (liderant el desenvolupament de OpenOffice.org i OpenSolaris, o alliberant completament Java) .
Ara és diferent: Oracle viu de desenvolupar sistemes de bases de dades. El programari d’Oracle no és lliure, i que el major desenvolupador de bases de dades lliures hagi estat comprat pel major desenvolupador de bases de dades privatives no és bona notícia.
Si bé és cert que els fundadors de MySQL ja havien deixat de Sun (a l’octubre 2008 i febrer 2009) i que la comunitat de programari lliure pot arrencar un fork des de l’última versió de MySQL si Oracle decideix prioritzar el seu propi sistema, però no deixa de ser una mala notícia.
La bona notícia és que el fundador de MySQL està treballant en un nou projecte obert de bases de dades.
Desde la sortida del iPad no s’ha parat de parlar i debatre sobre Flash i la seva incompatibilitat amb Apple. La firma de la poma va decidir, ja abans de que és presentés el últim vingut de la casa de Cupertino. Tot i que Adobe anuncies que la nova versió CS5 portaria novetats, una d’elles era la publicació de Flash en dispositius mòbils utilitzant la última versió del Flash Player per a totes les plataformes.
A dia d’avui la realitat és tota una altre, fins i tot és sent a parlar de rumors sobre projecte com Youtube podiren estar migrant tot el sistema cap a un reproductor desenvolupat en HTML5. Molt desenvolupadors s’estàn girant cap al nou futur estàndar de la web. Tot i que el pas no serà immediat, poc a poc anirem veient més i més projectes amb aquesta nova tecnología. Molt vaticinent la fí de Flash i del ActionScript 3, però tampoc sembla una realitat propera. Flash sempre a tingut detractors desde els seus inicis, on ja en les versins de Flash 3, és deia que desapareixeria, uns anys més tard és presentava el projecte de Youtube, que no hagués existit sense el reproductor de Flash.
La guerra oberta entre Apple i Adobe reaviva aquesta discussió que no acabarà de seguida, ja que Flash te encar alguna avantatge sobre el nou HTML5 i el CSS3, no obstant serà un gran pas endavant.
Mr. Doob, un creatiu i programador d’aplicacions web, ens mostra el poder del HTML5 http://mrdoob.com/91/Ball_Pool_HTML5 amb una serie d’exemples que molts pensarien que estàn realitzats en Flash.
El HTML5 aporatarà novetats poderoses, i suopsaràn una evolució important del protocol HTTP i del llenguatge HTML, creat fa poc més de 20 anys, per en Tim Berners-Lee .
Fa poc escoltem que l’Internet Explorer 8 supera el test Acid2, però l’equip de Web Standard Project ja va treure la versió 3 del test de compatibilitat per als navegadors. Ni tan sols Safari va aconseguir passar-ho, encara que de totes maneres Acid3 apunta alt en els seus ideals.
Acid2, centrat en els estils CSS, no té comparació amb els nous requeriments de l’actual versió, que està pensada per a la Web 2.0, detectant falles en l’ECMAScript 262 i el DOM2 estàndard de la W3C. Assabenta’t dels resultats del test a cada navegador.
La puntuació de l’Acid3 va de 0 a 100, depenent de cada navegador. El únic navegador que no passa el test és l’Explorer de Microsoft, que en la seva última versió no passa del 20%. Els altres navegadors superen tots el 90%.
