¿Cómo funciona FaceTime?

iPhone 4, dos cámaras mejor que una

Solo bajo conexiones WiFi

A diferència d’altres grans companyies, els empleats tenien l’opció de triar el sistema que volguessin per als seus ordinadors. Però això s’ha acabat: ara només podran triar entre Mac OS i Linux. Segons un empleat, els que vulguin quedar-se a Windows, necessitaran acreditació de “nivells molt alts”. Un altre diu que per tenir una màquina nova amb Windows es necessitarà l’aprovació d’un CIO (Chief Information Officer, director d’informàtica).

Encara al gener, alguns empleats nous podien tenir Windows en els seus portàtils, però no en els ordinadors d’escriptori. Però sembla que ja ni això. Als nous, els donen a triar entre un Mac o un PC amb Linux. De fet, molts empleats es van canviar per si mateixos de sistema, sobretot a Mac, arran dels atacs. A més, s’està incentivant l’ús Chrome OS.

Amb la presència que té Windows, òbviament aquest canvi no va a ser significatiu en la seva quota de mercat. Però sí que pot fer que altres companyies que segueixen utilitzant el sistema de Microsoft es plantegen renovar els seus equips, encara que tan sols sigui en programari. En un moment en què Microsoft ha estat superat per Apple en capitalització borsària, això podria representar que la bretxa entre les dues companyies es faci més àmplia.

Notícia via: Genbeta i Financial Times

No s’explica com en molts casos empreses i individus privats han volgut inscriure una marca, per poder registrar el .ad, però s’han trobat amb respostes demagògiques ja que hi han un munt d’exemples que contra-diuent el que l’administració diu. No hi ha cap seriositat en aquest sentit, ja que segons diu la llei, no és poden fer servir genèrics, excusa amb la qual no s’han volgut donar noms de domini .ad per aquesta causa. Però visitant la web de l’OMPA, podem trobar www.mes.ad, on “mes”, personalment trobo que es un genèric igual, que o pugui ser diari o casa. Així perquè per a algunes empreses si i per a altres no. Això s’en diu nepotisme. Ja que si existeix un www.house.ad, que a més de ser un genèric està en anglès!!! Aquest si que s’accepta, però diari.ad o periodic.ad no es poden registrar.

L’administració te la obligació de ser transparent i sobretot tractar tothom igual, amb criteri ,lògica i ètica, valors que semblen lluny de les expectatives d’aquesta administració. Els pocs arguments proposats posen d’evidència una gran incompetència en la matèria. Subratllarem que a Andorra és més comú enregistrar un domini que no sigui .ad, ja que no te cap avantatge, sino que  més aviat te inconvenients, com el mencionat en aquest article, però també en te d’altres…La practica en aquest sentit és inquisidora.
La pregunta és perquè uns si i altres no?  Com sempre, és trist, veure com,  l’administració no te ni la capacitat de respondre amb dignitat ni te argumentari lògic per aquesta problemàtica.
A continuació us deixo alguns dominis d’exemple, acceptats, essent genèrics i fins i tot en anglès.

Dominis amb noms genèrics:

www.mes.ad
www.house.ad
www.homes.ad
www.casa.ad
www.som.ad

Desde aquesta setmana és pot veure el nou portal de petits anuncs gratuïts d’Andorra. A diferència d’altres projectes ja existents, la fita d’aquest projecte era crear un lloc web on tothom pogués publicar facilment petits anuncis, gratuïtament, i de manera anonima, tant per privats com pre empreses. En un futur pròxim és planteja poder posar anuncis destacats, fent un petit pagament per aquest serveï. D’aquesta manera els usuaris podràn fer més visibles els seus anuncis.
Com models de funcionament em estat investigant per la xarxa projectes reconeguts tal Loquo, Mundoanuncio o Anuntis, que son ja empreses molt grans, multinacionals en algún cas.
Durant el passat 2009, les pàgines Craiglists, als Estats Units han estat de les pàgines més visitades i amb més creixement. És un projecte de llarga durada, on és vol omplir un buid de serveís a la xarxa internet d’Andorra.

Oferta.ad Anuncis gratuïts Andorra
www.oferta.ad

Les polítiques de privacitat de Facebook seguir endavant pel desguàs. Aquesta és raó suficient perquè molts ho abandonen. Aquí trobaràs altres nou:
Després de reflexionar, he decidit esborrar el meu compte a Facebook. M’agradaria animar-vos a fer el mateix. Aquesta part és l’altruisme i la part egoista. La part altruisme és que crec que Facebook, com a empresa, no és ètic. La part egoista és que m’agradaria que la meva pròpia xarxa social a emigrar lluny de Facebook perquè no em falta res. En qualsevol cas, aquí està el meu “Top Ten” raons de per què hauria de unir-se a mi i molts altres i eliminar el compte.

10. Les condicions de servei de Facebook  són completament unilaterals

Comencem amb el bàsic. Facebook Condicions del Servei estatal de que no només són propietaris de les seves dades (secció 2.1), però si no es manté al dia i precisa (art. 4.6), poden cancel lar la seva compte (article 14). Es pot argumentar que els termes són només protegir els interessos de Facebook, i no en la pràctica forçada, però en el context de les seves altres activitats, aquesta defensa és bastant feble. Com veurà, no hi ha raó per donar-los el benefici del dubte. Essencialment, ells veuen als seus clients com a empleats no remunerats de multitud-sourcing anunci de metes de dades.

9. CEO de Facebook té un historial documentat de comportament poc ètic

Des del començament mateix de l’existència de Facebook, hi ha dubtes sobre l’ètica de Zuckerberg. Segons BusinessInsider.com, va utilitzar les dades d’usuari de Facebook d’endevinar les contrasenyes de correu electrònic i llegir el correu electrònic personal per tal de desacreditar els seus rivals. Aquestes afirmacions, encara que no comprovat, i una mica de data, podran formular preguntes preocupants sobre l’ètica del CEO de la major xarxa social del món. Són particularment convincents ja que Facebook va optar per més de $ 65 milions d’forquilla per resoldre una demanda legant que Zuckerberg relacionats havia robat en realitat la idea a Facebook.

8. Facebook ha declarat la guerra a tota velocitat sobre la privacitat

Fundador i CEO de Facebook, en defensa dels canvis de privacitat de Facebook el gener passat: “La gent realment ha sentit còmoda, no només compartir més informació i diferents tipus, però de forma més oberta i amb més gent. Aquesta norma social és només una cosa que ha evolucionat amb el temps. “Més recentment, en la introducció de l’Open API gràfic:” … l’omissió és ara social “. Essencialment, això significa Facebook no només vol saber tot sobre tu, i que les dades pròpies, sinó per posar-la a disposició de tot el món. Quina no seria, per si, la manca d’ètica, excepte que …

7. Facebook és un clàssic tirant esquer-i-interruptor

Al mateix temps que estem dient als desenvolupadors la forma d’accedir a les seves dades amb noves APIs, que són relativament tranquil d’explicar les implicacions que als membres. El que això suposa és un esquer i canviar “. Facebook et porta a compartir informació que vostè pot ser que no compartim de cap manera, i després posar-la a disposició pública. Com que estan en el negoci de la monetització de la informació sobre vostè per fins publicitaris, això equival a enganyar als seus usuaris perquè donin informació sobre si mateixos anunciants. Aquesta és la raó per Facebook és molt pitjor que en aquest sentit Twitter: Twitter només ha fet més simple (i, per tant, més creïble) els crèdits a la vida privada i els seus clients saben per endavant que tots els seus tweets són públics. També és la raó per la FTC és cada dia, i la gent està demanant a ells (i guanyar).

Pel que fa a aquesta línia de temps excel lent de la FEP que documenten els canvis a la política de privacitat de Facebook.

6. Facebook és un perdonavides

Quan Pete Warden demostrat fins a quin punt funciona esquer i l’interruptor (rastrejant totes les dades que la configuració de privacitat de Facebook canvis havia fet sense adonar-se pública) que li demandar. Tingueu en compte que això fou just abans que anunciessin l’Open API gràfic i va declarar que el valor per defecte “és ara social”. Llavors, per demanar a un desenvolupador de programari independent i empresari en potència per a la presa de dades a disposició del públic quan en realitat estàs pensant ja en fer això mateix? La seva agenda real és bastant clar: no volen que la seva pertinença a conèixer la quantitat de dades és realment disponible. Una cosa és parlar amb els desenvolupadors sobre com tot aquest gran repartiment serà, una altra molt diferent és veure realment el que això significa en forma d’arxius de tot el món pot descarregar i carregar en Matlab.

5. Fins i tot les seves dades privades es comparteix amb les aplicacions

En aquest punt, totes les seves dades són compartits amb les aplicacions que es lin. Això significa que ara no només confiar a Facebook, però els desenvolupadors d’aplicacions, també, molts dels quals són massa petites per preocupar molt sobre mantenir les seves dades segures. I alguns dels quals podrien ser encara més èticament qüestionat que Facebook. A la pràctica, el que això significa és que tots els seus dades – tot això – ha de ser efectivament considerada com pública, a menys que vostè no només ha d’utilitzar totes les aplicacions de Facebook en absolut. Juntament amb l’API de OpenGraph, vostè ja no està confiant a Facebook, però l’ecosistema Facebook.

4. Facebook no és tècnicament competent com per ser de confiança

Fins i tot si no estiguéssim parlant de qüestions ètiques que aquí, no puc confiar en la competència tècnica de Facebook per assegurar-me que les meves dades no estan segrestats. Per exemple, la seva recent introducció del seu “igual” botó de la qual és bastant fàcil per als spammers per obtenir accés a la meva feed i spam meva xarxa social. O què tal aquesta joia per a la recollida de dades del perfil? Aquestes són només l’últim d’una sèrie de Keystone Kops errors, com per casualitat fent perfils dels usuaris siguin totalment obertes, o el forat de cross-site scripting que els va portar més de dues setmanes per arreglar. O bé no els importa gaire sobre la seva privacitat o en realitat no tenen molt bons enginyers, o potser totes dues coses.

3. Facebook fa que sigui increïblement difícil d’eliminar realment el seu compte

Una cosa és fer que les dades públiques o induir a error fins i tot als usuaris sobre com fer-ho, però on realment traçar la línia és que, un cop decideixes que has tingut prou, és força difícil d’eliminar realment el seu compte. No fan promeses sobre d’eliminar les seves dades i totes les aplicacions que has utilitzat pot mantenir així. A més d’això, és increïblement eliminació del compte (i deliberadament) generen confusió. Quan aneu a la configuració del compte, se li ofereix una opció per desactivar el seu compte, el que resulta no ser el mateix que eliminar-lo. Desactivació vol dir que encara es poden etiquetar en fotos i ser correu brossa per Facebook (que té actualment a optar per no rebre correus electrònics com a part de la desactivació, un detall molt fàcil passar per alt, ja que creu que va a eliminar la seva compte) . Finalment, el moment en que torni a entrar, has tornat com si res ha passat! De fet, en realitat no és molt diferent de no ingressar per un temps. Per realment eliminar el seu compte, vostè ha de trobar un enllaç enterrat en l’ajuda en línia (per “enterrat” Vull dir que té cinc clics per arribar). O pots fer clic aquí. Bàsicament, Facebook està tractant d’enganyar als seus usuaris en el que els permet mantenir les seves dades fins i tot després que hagin “esborrat” del seu compte.

2. Facebook no (realment) el suport a la web oberta

L’anomenada Open API gràfic s’anomena per tal de disfressar la seva naturalesa fonamentalment tancada. Ja és prou dolent que la idea és que tots donem la mà i fer més fàcil que mai per ajudar a Facebook recollir més dades sobre vostè. Ja és prou dolent que la majoria dels consumidors no tenen idea que aquestes dades són bàsicament pública. Ja és prou dolent que diuen tenir aquesta informació i es proposa ser l’única font per accedir-hi. Però llavors són falses n’hi ha prou amb dir “” obert “, quan, en realitat, és totalment propietat de Facebook. No podeu utilitzar aquesta característica a menys que estigui a Facebook. Una aplicació realment obert funcionaria amb qualsevol xarxa social es prefereix, i es veuria una cosa així com OpenLike. De la mateixa manera, posar en pràctica prou d’OpenID per reclamar el donen suport, mentre promovent agressivament una alternativa propietària, Facebook Connect.

1. L’ús d’applicacion de Facebook es horrible

Entre les granges i les guerres de la màfia i les notícies “top” (que sempre s’equivoca – és de configurar d’alguna manera?) I la configuració de privacitat i la miríada d’anuncis molestos (amb totes les dades sobre mi, el millor que aparentment pot fer és promoure llocs de cites, perquè, uh, estic solter) i els milers i milers d’aplicacions d’escombraries, Facebook és gairebé completament inútil per a mi en aquest moment. Sí, probablement podria adaptar millor, però la navegació és ridícul, així que no es molesti. (I, però, d’alguna manera, ni tan sols puc canviar els colors o aplicar temes o fer qualsevol cosa perquè la meva pàgina es veuen personalitzada.) Que ni tan sols entrar a la lentitud de la seva pàgina es carrega d’alimentació. Bàsicament, en aquest moment, Facebook és més molest que una altra cosa.

Les deu principals raons que vostè hauria de deixar de Facebook

Facebook està clarament decidit a afegir totes les característiques de totes les xarxes socials que competeixen en un intent de fer-se càrrec de la web (això és una recerca interminable que es remunta als CD d’AOL i maleïda que eren pràcticament caient del cel). Si bé Twitter no és el més que puguin utilitzar-se en el món, almenys han intentat mantenir centrat i no tractant de ser tot per a tots.

Sovint escolto a gent parlant de Facebook com si es tractés d’una espècie de monopoli o de la confiança pública. Bé, no ho són. Ells no ens deu res. Ells poden fer el que vulguin, dins dels límits de les lleis. (I tenir en compte, fins i tot els criteris són bastant tèrboles quan es tracta de xarxes socials.) Però això no vol dir que haguem de posar realment amb ells. A més, el seu èxit a llarg termini és de cap manera garantida – tots hem oblidat de MySpace? Ah, cert, que tenim. Tot i l’exageració, la veritat és que Sergei Brin o Bill Gates o Warren Buffett personalment podria adquirir una participació majoritària a Facebook sense esforç el seu compte bancari. I els ingressos de Facebook es manté més o menys un error de arrodoniment de les empreses de tecnologia més establerts.

Si bé les xarxes socials és una divertida aplicació nova categoria gaudeix d’un creixement notable, Facebook no és l’únic joc a la ciutat. No m’agrada la seva aplicació, ni com fer negocis i pel que he fet la meva elecció per utilitzar altres proveïdors. I tu també pots.

Dan Yoder és un empresari de sèrie i el vicepresident d’Enginyeria de Border Stylo, una empresa socialment amb seu a Hollywood de  mitjans de comunicació. Ell pot ser assolit a Twitter com @ dyoder.

La revelació per Dan Yoder: Sóc el vicepresident d’Enginyeria per a una arrencada social els mitjans de comunicació amb seu a Hollywood, BorderStylo. Les opinions expressades aquí són exclusivament meves i no d’una manera aprovada pel meu empresari. Encara que no veig les nostres aplicacions com competidor directe a Facebook, ni les he presentat com a tal, seria ingenu no esmentar això.

Article de Gizmodo: enllaç

Desde la sortida del iPad no s’ha parat de parlar i debatre sobre Flash i la seva incompatibilitat amb Apple. La firma de la poma va decidir, ja abans de que és presentés el últim vingut de la casa de Cupertino. Tot i que Adobe anuncies que la nova versió CS5 portaria novetats, una d’elles era la publicació de Flash en dispositius mòbils utilitzant la última versió del Flash Player per a totes les plataformes.
A dia d’avui la realitat és tota una altre, fins i tot és sent a parlar de rumors sobre projecte com Youtube podiren estar migrant tot el sistema cap a un reproductor desenvolupat en HTML5.  Molt desenvolupadors s’estàn girant cap al nou futur estàndar de la web. Tot i que el pas no serà immediat, poc a poc anirem veient més i més projectes amb aquesta nova tecnología. Molt vaticinent la fí de Flash i del ActionScript 3, però tampoc sembla una realitat propera. Flash sempre a tingut detractors desde els seus inicis, on ja en les versins de Flash 3, és deia que desapareixeria, uns anys més tard és presentava el projecte de Youtube, que no hagués existit sense el reproductor de Flash.
La guerra oberta entre Apple i Adobe reaviva aquesta discussió que no acabarà de seguida, ja que Flash te encar alguna avantatge sobre el nou HTML5 i el CSS3, no obstant serà un gran pas endavant.
Mr. Doob, un creatiu i programador d’aplicacions web, ens mostra el poder del HTML5  http://mrdoob.com/91/Ball_Pool_HTML5 amb una serie d’exemples que molts pensarien que estàn realitzats en Flash.
El HTML5 aporatarà novetats poderoses, i suopsaràn una evolució important del protocol HTTP i del llenguatge HTML, creat fa poc més de 20 anys, per en Tim Berners-Lee .

Acid2, centrat en els estils CSS, no té comparació amb els nous requeriments de l’actual versió, que està pensada per a la Web 2.0, detectant falles en l’ECMAScript 262 i el DOM2 estàndard de la W3C. Assabenta’t dels resultats del test a cada navegador.

La puntuació de l’Acid3 va de 0 a 100, depenent de cada navegador. El únic navegador que no passa el test és l’Explorer de Microsoft, que en la seva última versió no passa del 20%. Els altres navegadors superen tots el 90%.

Test ACID3

En 7 mesos desde l’administració i/o els mateixos funcionaris no han vist cap canvi respecte a l’antic model. Els responsables en les àrees tècniques no han canviat, i el “modus operandi” encara s’han fet més feixucs , complicats i sense un destí clar.

La promoció de la societat de l’informació passa abans de tot per difondre el coneixment en materia de noves tecnologies, però també de desenvolupar projectes en aquest sentit, cosa que a dia d’avui sembla que vagi totalment cap a un altre banda.

A dia d’avui hi han funcionaris que no disposen d’una conexio a Internet, que desde l’administració instalar una xarxa Wi-Fi és més un problema que no una solució, que a dia d’avui,  els sistemes de certs departaments estiguin obsolets, amb programari vell, o que no funciona correctament…
Desde un punt de vista personal, i reflexionant, com és vol canviar la dinàmica d’un país quan en materia tecnologica és fan passes enrere.
Els mateixos tècnics de l’administració no saben fer la diferencia entre molt aspectes cuotidiants  de la tecnologia, tal com que un tècnic informatic és un tècnic que configura sistemes i maquinari, mentres un tècnic web o dissenydor web, és un professional que és dedica a desenvolupar projectes a Internet. Així doncs desde l’administració és va bastant perdut en el tema Web.  Llavors quan és te que crear una pàgina web, l’administració és posa en contacte amb “informatics”, d’una empresa d’informàtica, que no vol dir que sapiguen desenvolupar pàgines web, ni que és dediquin al món de les noves tecnologies, així doncs, perquè en la resta del món les empreses de desenvulpament de projectes a Internet, els desenvolupadors de jocs, d’aplicacions per als mòbils cada s’especialitzen més ja que el sector ho demana.

A Andorra, i desde la prespectiva de l’administració, és te una visió totalment adulterada sobre el tema, un desconeixment total que alimenta el desànim de més d’un professional.

Ahir a l’Euro summit, un tal senyor Jordi Pujol deia que tenim que cercar algo nostre, posant emfasis en que l’innovació pot ser un gran motor per sortir de la crisi. Però les prespectives son desalentadores, desde el sector d’aquells professionals que ens dediquem a Internet i a la publicació de mitjans a la xarxam veiemi ja resignats, de que l’administració està a anys llum de la realitat.

De fet el govern finlandès ja havia acordat fer que la connexió a 100 Mbps, una velocitat gairebé impensable a la major part de racons del nostre país, fos un dret legal a partir de final del 2015. L’anunci que ha fet ara el Ministeri de Transports es considera un pas previ. D’una altra banda, al mes de juny el Tribunal Suprem francès sentencià que l’accés a internet era un dret bàsic.

La legislació espanyola, en canvi, considera que la ‘connexió funcional a internet’ és un ’servei universal’, o sigui, que tothom l’ha de poder contractar. Però per a una connexió funcional a internet el govern espanyol entén que serveixen les velocitats dels tradicionals mòdems, de com a molt 56 Kbps. De fet, molts dels serveis web que avui en dia es fan servir més trigarien molt a carregar-se a aquestes velocitats o, senzillament, no funcionarien. Però tot just ara el Ministeri d’Indústria espanyol ha obert una consulta pública, que poden respondre internautes i operadores fins el dia 26, sobre la connexió a internet i l’accés a la línia telefònica com a serveis universals. Bona part de la consulta inclou preguntes sobre les possibilitats d’incloure la banda ampla al paquet de serveis universals de cara el 2011, fet que garantiria que tothom hi hauria de poder tenir accés.

Però, d’entrada, la consulta del govern espanyol ja planteja la possibilitat d’acceptar 512 Kbps com a banda ampla, la meitat de la velocitat que ja garantirà el govern finlandès a partir del juliol. A més, també s’inclouen d’altres preguntes sobre la possibilitat de que aquest servei de banda ampla tingués alguna mena de limitació, per exemple.

Enric Borràs Abelló

Notícia: Vilaweb