Bloguejant per la xarxa, ja fa un parell d’anys que va apareixer el concepte de “get paid for Twitt”. Encara no estava molt estès, però desde l’aveniment de portals com PaidContent.org treient com a notícia que serien dels primers a monetitzar el Tweet.  Avui ja hi ha altres webs com SuperChirp – que se’ls paga per Tweet, o bé Super Chirp que es un nou serveï que permit a los tweets de establir una cuota de suscripció entre $ 0.99 y $ 9.99 al mes.  Per aquestes “cuotes” mensuals, els seguidors reben missatges especials, directa i exclusivament.
Le celebritats s’han aprofitat bé d’aquesta nova arma comunicactiva, més senzilla i simple que Facebook, pero a no menysprear, ja que durant a aquest any serà potser l’any del  Twitter.
Així doncs PaidContent sugereix que una” Twitlebrity” (barreja entre Twitter i celebrity, vindria ser una celebritat del Twitter) pot arribar a guanyar un bon sou fent… tweeet….
I les possiblitats estàn obertes:  Cupons per anar de compres? Contingut exclusiu d’escriptors duna web de notícies?  Les contrasenyes secretes com a reclam d’un nou joc?

També trobem hay TwitPub, seria fer la garsa (insertan anuncis en el seu Twitter),i, localement a Espanya, tetnim Izea, que fa  “Pay-Per-Twitt”, pero requiereix un perfil alt de Twitter per poder patrocinar.

Aixi trobem les germanes Kardashian, que cobren mes o menys 3500 $ per Twitt, no hi ha res millor que tenir un bon parell de …..ejjjjeemmmm…. un bon cervell

‘Ara fa vint anys, Tim Berners-Lee va publicar la seva idea de World Wide Web. Dues dècades després, la web és un esclat de pàgines i aplicacions amb vídeos, fotografies i continguts interactius.’ D’aquesta manera presenta Google el llibre electrònic 20 Things I Learned about Browsers and the Web, que amb il·lustracions de Christoph Niemann explica planerament els conceptes bàsics de la internet actual: del núvol a les galetes, i dels virus al novíssim llenguatge HTML5, amb el qual es poden fer coses tan espectaculars com aquesta.

El manual, ‘adreçat a tothom qui vulgui entendre millor les tecnologies que es fan servir diàriament’, s’ha desenvolupat justament en HTML5, una proposta d’estàndard ja integrada al navegador de Google, el Chrome.

La capacitat cada vegada més gran dels telèfons intel·ligents, els ‘tablets’ i tants aparells mòbils, de reproduir tota mena de fitxers multimèdia ha obert un nou món als creadors i desenvolupadors. Les aplicacions (apps) i els continguts adaptats són el bessó de la tendència a la mobilitat d’internet, com més va més forta, i cada plataforma o sistema operatiu mòbil sol anar acompanyat de força aplicacions: l’App Store d’Apple en té 300.000, l’Android Market de Google ja en compta 160.000… Aquest model ha resultat un bon negoci tant per a les botigues d’aplicacions dels fabricants de dispositius mòbils com per als programadors d’aplicacions i de continguts (els autors de Skyfire, un adaptador de Flash per a iPhone i iPad, van ingressar un milió d’euros la primera setmana).

En parlem, a l’Internauta, amb Jordi Redondo, un dels creadors del primer conte en català per a l’iPad: Martí, un pingüí tafaner.

Notícia: Vilaweb

Ja quasi arribant al 2011, a Andorra aquest any s’ha vist com tecniques de posicionament web estàn molt de moda. Les empreses son sensibles al posicionament de les seves webs, hi ha una conciencia del voler estar presents a la xarxa, però a més a més amb un bon posicionament. Les tecniques de SEO (Search Engine Optimizing) que tenen quasi 10 anys de vida, ha aparegut amb força aquest 2 últims anys. Se sent a parlar pel carrrer, en converses ja trivials, d’aquestes tecniques online, tant de moda aquests dies.
Desde la nostra experiència, em vist molts aspectes del SEO, també del SEM (Search Engine Marketing), menys utilitzat, a Andorra, podem dir que el terreny encara està bastant verge. Ara quasi bé qualsevol persona es pot vendre  com expert SEO, però és una feina, que requereix coneixements tant tecnics, com estratègics a nivell de empresa i màrqueting.

Ja hi ha mitjanes i grans empreses dedicades a aquests aspectes de promoció de web, però quan és parla de SEO, és parla del aspectes més tècnic, com les famoses “paraules clau” o “keywords”, aquelles etiquetes, que van en la capçalera d’una pàgina, i que desde el inicis del llenguatge HTML, s’ha mantingut. Encara a dia d’avui hi ha un creença diría que fins i tot religiosa, que amb el control de les etiquetes META, és posiciona una web.
La cosa és molt més complee que això. D’agluna manera qui te la potestat de dir com és tenen que fer les coses per tenir un bon posicionament naturtal son els motors de recerca, sigui Google principalment, davant de Bing i Yahoo. Avui en dia hi han aspectes que es tenen que tenir molt en compte a l’hora de fer “e-màrqueting”, ja que aspecets com la popularitat, l’efecte “buzz” , i els prescriptors , son eines molt més de moda i efectives. També parlar de l’importància que tenen els enllaços que pugui tenir la nostra pàgina web, tant el links interns, com els enllaços que un cercador trobarà de nosaltres en un altre lloc de la xarxa. Si els nostres enllaços estàn en mitjans (webs, blog, portals…) populars, amb visites i un Page Rank alt, serà millor per el nostre site. De la mateixa manera publicar els famosos “bàners” o tenir enllaços, en portal publicitaris sense visites, amb un PR baix, amb pocs backlinks i pocs enllaços no serà gens beneficiós per el nostre posicionament.
A dia d’avui, hi ha molta gent que s’aprofita del desconeixement sobre aquest tema per fer negoci. Va desde la persona que diu fer SEO, però sense tenir ni web, ni demostrar correctament el posicionament. El SEO no és webmaster, ni programador, no te coneixments de arquitectura de web ni de programació, la cual cosa moltes vegades, els SEO els programadors i els dissenyadors s’enfronten per tenir diferents fites en un projecte.

A Andorra la cosa encara està més precaria que a España, per exemple, on proliferen empreses com Webpositer, grans empreses amb un engranatge comercial, on el client es deixa seduir per unes formes molt “marquetinianes” de vendre, però on l’essència del que es te que fer és perd del tot. Així amb empreses així segurament tindrem que invertir uns 3000 €, sense tenir un resultat fiable, i sense cap garantia.
Altres vendràn espais publicitaris en portals de dubtós èxit, sense Page Rank, sense backlink, amb un contingut, no únic, més aviat redundant aixó a Andorra podrem trobar mitjans sense cap interès per Google i els altres cercadors, però on les empreses hi tenen un bàner. Aquest tipus de publicitat online no te cap efectivitat, ja que sovint el que és vol anunciar és més popular que el mitjà on és vol publicitar.
Exemples de suports no vàlids a Andorra, que cobren per publicar publicitat:

- www.andorraaldia.com: sense PR, arquitectura anti SEO, contingut redundant, disseny poc àgil i recarregat.
- www.andorra.com: arquitectura obsoleta, contingut poc variable,
- www.websandorra.com: arquitectura obsoleta, contingut poc variable, contingut redundant, disseny poc àgil i recarregat.
-

Aspectes bàsics a tenir en compte per SEO:
- aspectes tècnics i arquitectura de la nostra web (títols, URL’s amigues, menú clar, sitemap.xml, metas, etc… )
- continguts, actualitzacions periòdiques
- visites, backlinks, deeplinks
-

Tot i que cada dia, la expressió “noves tecnologies”  sigui més corrent, al Principat d’Andorra, cada és fa més dificil tenir accés a Internet como ho tenen altres usuaris de altres països. Un dels exemples clars, és la impossibilitat de comprar articles al famós iTunes Store, ja que no reconeix Andorra com a un país, i ni tant sols accepta les targetes de crèdit andorranes. Tampoc s’en fa molt ressò, ja que com deia som una país que va més aviat en contra de moltes tendències en el món de les noves tecnologies.
Tant pels nostres governants, la única empresa de telecom d’Andorra, com els bancs i altres institucions, no ha sigut mai una prioritat, en els darrers anys, la obertura cap a Internet. Aquestes mateixes institucions i empreses parapúbliques, mai han tingut una visió global, de la tendència tecnològica. Uns exemples més del ermitisme del nostre país és una serie de serveïs molt populars a tot el món aqui no son possibles. Em demano perquè desde Malta, que és un petit estat, poden compar al iTunes Store, o bé tenir un comerç electrònic amb Paypal, o escoltar música amb el famós Spotify i a Andorra no?  Tots aquests serveïs no son accessibles amb dades d’Andorra, és tenen que fer trampes, per poder-hi accedir. El últim cas ha sigut sorprenen, el important portal d’anuncis gratuïts Loquo, del grup E-bay, no és accessible desde una conexió a Andorra, discrimina les IPs d’Andorra. Tot i com voler donar-se d’ alta per desenvolupar aplicacions per Apple o per l’iPhone, tampoc accepten usuaris o empreses andorranes, ja que no som considerats com un país.
Gràcies a tots aquests impediments, el ermetisme d’Andorra, ara és greu, però en poc temps serà irrecuperable. Els primers culpables en aquestes temes, son el Govern d’Andorra, on la política en noves tecnologies és quasi bé inexistent, ja que hi ha una clara regressió.
La nova economia, passa per ser emprenedor, tenir el suport de les institucions, i estar conectat amb el món, que avui és diu Internet. Si volem no perdre un tren més, com molts altres que ja hem perdut en els darrers anys, les dirigents tindràn que posr-hi fil a l’agulla rapidament.

Serveïs no disponibles desde Andorra:
- Spotify
- Paypal
- iTunes Store
- MAC developer
- MoneyBookers
- www.loquo.com
- Clic and Buy
- iBook Store

entre d’altres….

Noticias un poco contradictorias en lo que respecta a la actualidad de iAd, la plataforma de publicidad que Apple introdujo con el iOS 4.0.

Ayer, a raíz de una historia publicada por el Wall Street Journal sobre Apple e iAd, se produjo un efecto respuesta bastante importante en otras tantas publicaciones de Internet. Lo que dicho artículo venía a decir es que el lanzamiento y los primeros pasos de iAd están siendo lentos y poco flexibles según la opinión de muchos, por todos es sabido que a Apple le gusta controlar hasta el más mínimo detalle todos los aspectos de un determinado producto o servicio que ofrecen. En cambio hoy leo a través de las noticias del mismo portal de Apple otro artículo, esta vez de LA Times donde aseguran que cada vez hay más compañías que se muestran contentas con los resultados obtenidos, compañías como Unilever, Nike o Nissan que han reportado un aumento significativo de los ingresos y la repercusión mediática de sus campañas a través de anuncios en la plataforma iAd.

¿Qué nos ofrece iAd?

Como Steve Jobs anunció en su momento y ya comentamos en Applesfera, la idea detrás de iAd es la de insertar publicidad interactiva en las distintas aplicaciones de iOS sin que sea necesario abandonar la aplicación en concreto para visualizar lo que se nos está proponiendo. Es decir, en lugar de abandonar la aplicación para acceder a los contenidos del anuncio, el acceso a esos servicios ofertados se realiza a través del navegador, en la misma aplicación sin dejar lo que estabas haciendo.

De esta forma Apple quiere que el contenido y los anuncios estén mucho más al alcance del usuario, creando un vínculo más fuerte entre el contenido de la propia campaña publicitaria y la aplicación en concreto que soporta iAd.

Desde el punto de vista de los usuarios, los beneficios serían los descritos anteriormente, de cara a los desarrolladores tienen así la aparición de un nuevo sistema de remuneración que antes no existía en la App Store. De la misma forma que ocurre con la música, los ingresos generados por los anuncios se reparten entre los propios creadores de las aplicaciones y Apple, de forma que los primeros reciben el 60% de lo ganado.

En cuanto a las compañías, creo que como bien reportan en LA Times, se gana en que la tasa de consulta de los anuncios es mayor, lo que lleva a que los anuncios tengan un mayor impacto. Eso debe traducirse evidentemente en ingresos y todavía es pronto para determinar si es beneficioso este modelo, sin embargo, a priori, todo parece indicar que sí. Así pues es un escenario en el que todo el mundo gana y por lo tanto parece que debería tener mucho más éxito del que hoy en día está teniendo.

Cómo entender el Modelo de anuncio en iAd

Creo que tras ver que en el artículo de WSJ, en el que se nos dice que muchas empresas están desesperándose por la forma de trabajar que tiene Apple, es necesario un ejercicio de pedagogía, de explicar claramente el porqué de iAd y qué filosofía hay detrás de esta plataforma, como hemos hecho en el párrafo anterior y evidentemente, este modelo está controlado por Apple, que es quién dicta las normas y uno debe acogerse a ellas aunque algunas decisiones no le parezcan acertadas.

No obstante los problemas que han surgido a estas alturas, además del “choque cultural” por así llamarlo sobre el modelo de iAd son varios. Uno de ellos puede ser el hecho de que la producción de una campaña se incrementa mucho con respecto a otras alternativas, sobre todo en cuestión de tiempo pudiendo llegar a las 8-10 semanas lo que para algunos es inadmisible. Otra de las quejas es que Apple todavía no ha lanzado ningún tipo de software de desarrollo específico que explique el funcionamiento de los iAds, que están diseñados en HTML5, con la consecuente falta de conocimiento en este terreno, me refiero a que una empresa tradicional debe adaptarse a usar esa tecnología. Y otra crítica que han reportado las agencias de publicidad se refiere al hecho de que Apple no dice a las agencias dónde van a aparecer esos anuncios, permitiendo sólo que éstas digan dónde no quieren que aparezcan y proporcionando información sobre el comportamiento de los usuarios con el anuncio en concreto.

Por todo ello, creo que Apple debería tomar nota y facilitar la transición a los creadores de anuncios, en primer lugar ofreciendo recursos que expliquen claramente el modelo, los objetivos y los resultados esperados con los anuncios bajo iAd. En segundo lugar ofreciendo alternativas y herramientas de trabajo que permitan una rápida adaptación de las campañas al funcionamiento previsto en las aplicaciones. Y finalmente, creo que es fundamental que se aclare mucho más qué opciones tienen a la hora de publicar dichas campañas en iAd.

Aunque eso sí, es normal que Apple tenga un comienzo lento con iAd, es una nueva estrategia publicitaria, una industria totalmente diferente a la existente y que implica toda una serie de cambios en el modelo. También es lógico que en esta nueva plataforma el control y el gusto por lo estético sea uno de los puntos más importantes, santo y seña de la empresa de Cupertino y que debe verse como otra forma de hacer las cosas por parte de terceras partes.

Veremos cómo evoluciona la plataforma en los próximos meses, cómo afecta todo esto a las aplicaciones, a los usuarios y a los desarrolladores y si finalmente las empresas publicitarias se acostumbran a los principios y forma de trabajar de Apple.

Vía | genbeta | Apple hotnews
Más información | WSJ | LATimes
En Applesfera | iAd

[flash http://www.youtube.com/watch?v=pT4EbM7dCMs w=515]

Empecemos dejando una cosa clara. Apple no ha inventado la videollamada. Antes si quiera de la presentación del primer iPhone ya se comercializaban en España terminales capaces de establecer este tipo de comunicación, eso sí, a un coste superior que el de una llamada tradicional. Pero claro, Apple tampoco fue la primera en ponerle una pantalla táctil a un móvil y aún así habría que estar ciegos para no darse cuenta de que sí fueron los primeros en ver las auténticas posibilidades de esta tecnología y utilizarla para revolucionar el concepto de lo que se entendía por un teléfono. Algo me dice que con FaceTime, el nuevo sistema de videollamadas de Apple, va a ocurrir exactamente lo mismo.

De este modo, no estamos simplemente ante un nombre nuevo para algo viejo. Estamos ante una oportunidad única para volver a descubrir las posibilidades que plantea, no solo escuchar nuestras voces, sino “compartir una sonrisa con la otra punta del mundo” o una mirada a lo que tengamos delante de nosotros.

¿Cómo funciona FaceTime?

FaceTime utiliza un buen número de estándares y formatos bien conocidos como el h.264 para la codificación de vídeo o el aac para el áudio así como un montón de acrónimos como sip, stun, turn, ice, rtp y srtp referentes a diferentes protocolos y metodologías para establecer conexiones lo más eficientes posibles entre dos puntos y transmitir áudio y vídeo en tiempo real. Lo interesante de todo esto es que Steve Jobs anunció que FaceTime estará abierto a todos los desarrolladores y compañías por lo que, aunque al principio solo funcionará en llamadas entre iPhone 4, no sería extraño que con el tiempo apareciesen más dispositivos compatibles (aparte del iPad 2 de la propia Apple, claro).

¿Pero cómo funciona? Bien, de cara al usuario no puede ser más sencillo. FaceTime no necesita ningún tipo de configuración por nuestra parte, ni darnos de alta en un nuevo servicio con una cuenta de usuario ni nada de nada. Lo único que hay que hacer es seleccionar un contacto de nuestra agenda y pulsar el botón FaceTime, o si ya estamos manteniendo una conversación telefónica hacerlo sobre el icono que aparece en la pantalla del iPhone. La persona al otro lado de la línea recibirá un aviso con nuestra solicitud para establecer una videoconferencia y si la acepta, empezaréis a veros las caras en un instante.

iPhone 4, dos cámaras mejor que una

El iPhone 4 cuenta con dos cámaras, una frontal ajustada con la profundidad de campo y longitud focal más conveniente para encuadrar nuestra cara cuando extendemos el brazo, y otra trasera con la que compartir lo que nosotros mismos estamos viendo. FaceTime puede utilizar ambas, y pasar de una a otra durante la videollamada es tan sencillo como pulsar un botón.

Independientemente de la que utilicemos, la calidad está garantizada. Empezando por la trasera, capaz de tomar fotografías de 5 megapíxeles y grabar vídeo en HD (720p) a 30 fotogramas por segundo, y terminando por la frontal, con capacidad para capturar vídeo VGA (640 × 480 píxeles) también a 30 fps.

Solo bajo conexiones WiFi

Más que la necesidad de funcionar exclusivamente con el iPhone 4 (algo que esperemos el tiempo cambie cuando otras empresas adopten el modelo propuesto por Apple), la mayor limitación que encontraremos durante 2010 todos aquellos que adquiramos el nuevo teléfono de la manzana será la restricción en cuanto al tipo de conexión bajo la que podemos utilizar FaceTime.

Paradójicamente, aunque la compañía permite desde hacer meses que las aplicaciones VoIp utilicen la conexión 3G, FaceTime solo funcionará de momento mediante WiFi, maniatando en gran parte su utilidad hasta que, según aclaró el propio Jobs, logren preparar el terreno con los diferentes operadores de telefonía móvil. ¿En qué consiste esta tarea conjunta? Solo podemos hacer suposiciones: tal vez se necesiten mejoras en la (deficiente) infraestructura móvil para soportar la carga adicional de datos, o puede que tan solo sea una cuestión de números, de ver cuánto se cobra de más al usuario por hacer una videollamada (si es que se decide tomar el mismo camino que fracasó en el pasado) o el porcentaje que Apple se lleva de todo ello. El tiempo dirá.

Diversos Empleats de Google han declarat al Financial Times que la Gran G deixarà de utilitzar Windows Per Motius de Seguretat. Sembla ser la decisió va ser presa al gener, després dels atacs que van rebre a la  China . Sembla serveis que aquesta va ser decisió Presa al gener, Després De Els Atacs Que van rebre a la Xina .

A diferència d’altres grans companyies, els empleats tenien l’opció de triar el sistema que volguessin per als seus ordinadors. Però això s’ha acabat: ara només podran triar entre Mac OS i Linux. Segons un empleat, els que vulguin quedar-se a Windows, necessitaran acreditació de “nivells molt alts”. Un altre diu que per tenir una màquina nova amb Windows es necessitarà l’aprovació d’un CIO (Chief Information Officer, director d’informàtica).

Encara al gener, alguns empleats nous podien tenir Windows en els seus portàtils, però no en els ordinadors d’escriptori. Però sembla que ja ni això. Als nous, els donen a triar entre un Mac o un PC amb Linux. De fet, molts empleats es van canviar per si mateixos de sistema, sobretot a Mac, arran dels atacs. A més, s’està incentivant l’ús Chrome OS.

Amb la presència que té Windows, òbviament aquest canvi no va a ser significatiu en la seva quota de mercat. Però sí que pot fer que altres companyies que segueixen utilitzant el sistema de Microsoft es plantegen renovar els seus equips, encara que tan sols sigui en programari. En un moment en què Microsoft ha estat superat per Apple en capitalització borsària, això podria representar que la bretxa entre les dues companyies es faci més àmplia.

Notícia via: Genbeta i Financial Times

El post d’avui va dedicat a la problemàtica que implica fer el registre un .ad amb l’oficina de Marques d’Andorra, del Govern d’Andorra.

No s’explica com en molts casos empreses i individus privats han volgut inscriure una marca, per poder registrar el .ad, però s’han trobat amb respostes demagògiques ja que hi han un munt d’exemples que contra-diuent el que l’administració diu. No hi ha cap seriositat en aquest sentit, ja que segons diu la llei, no és poden fer servir genèrics, excusa amb la qual no s’han volgut donar noms de domini .ad per aquesta causa. Però visitant la web de l’OMPA, podem trobar www.mes.ad, on “mes”, personalment trobo que es un genèric igual, que o pugui ser diari o casa. Així perquè per a algunes empreses si i per a altres no. Això s’en diu nepotisme. Ja que si existeix un www.house.ad, que a més de ser un genèric està en anglès!!! Aquest si que s’accepta, però diari.ad o periodic.ad no es poden registrar.

L’administració te la obligació de ser transparent i sobretot tractar tothom igual, amb criteri ,lògica i ètica, valors que semblen lluny de les expectatives d’aquesta administració. Els pocs arguments proposats posen d’evidència una gran incompetència en la matèria. Subratllarem que a Andorra és més comú enregistrar un domini que no sigui .ad, ja que no te cap avantatge, sino que  més aviat te inconvenients, com el mencionat en aquest article, però també en te d’altres…La practica en aquest sentit és inquisidora.
La pregunta és perquè uns si i altres no?  Com sempre, és trist, veure com,  l’administració no te ni la capacitat de respondre amb dignitat ni te argumentari lògic per aquesta problemàtica.
A continuació us deixo alguns dominis d’exemple, acceptats, essent genèrics i fins i tot en anglès.

Dominis amb noms genèrics:

www.mes.ad
www.house.ad
www.homes.ad
www.casa.ad
www.som.ad

Desde aquesta setmana és pot veure el nou portal de petits anuncs gratuïts d’Andorra. A diferència d’altres projectes ja existents, la fita d’aquest projecte era crear un lloc web on tothom pogués publicar facilment petits anuncis, gratuïtament, i de manera anonima, tant per privats com pre empreses. En un futur pròxim és planteja poder posar anuncis destacats, fent un petit pagament per aquest serveï. D’aquesta manera els usuaris podràn fer més visibles els seus anuncis.
Com models de funcionament em estat investigant per la xarxa projectes reconeguts tal Loquo, Mundoanuncio o Anuntis, que son ja empreses molt grans, multinacionals en algún cas.
Durant el passat 2009, les pàgines Craiglists, als Estats Units han estat de les pàgines més visitades i amb més creixement. És un projecte de llarga durada, on és vol omplir un buid de serveís a la xarxa internet d’Andorra.

Oferta.ad Anuncis gratuïts Andorra
www.oferta.ad

Les polítiques de privacitat de Facebook seguir endavant pel desguàs. Aquesta és raó suficient perquè molts ho abandonen. Aquí trobaràs altres nou:
Després de reflexionar, he decidit esborrar el meu compte a Facebook. M’agradaria animar-vos a fer el mateix. Aquesta part és l’altruisme i la part egoista. La part altruisme és que crec que Facebook, com a empresa, no és ètic. La part egoista és que m’agradaria que la meva pròpia xarxa social a emigrar lluny de Facebook perquè no em falta res. En qualsevol cas, aquí està el meu “Top Ten” raons de per què hauria de unir-se a mi i molts altres i eliminar el compte.

10. Les condicions de servei de Facebook  són completament unilaterals

Comencem amb el bàsic. Facebook Condicions del Servei estatal de que no només són propietaris de les seves dades (secció 2.1), però si no es manté al dia i precisa (art. 4.6), poden cancel lar la seva compte (article 14). Es pot argumentar que els termes són només protegir els interessos de Facebook, i no en la pràctica forçada, però en el context de les seves altres activitats, aquesta defensa és bastant feble. Com veurà, no hi ha raó per donar-los el benefici del dubte. Essencialment, ells veuen als seus clients com a empleats no remunerats de multitud-sourcing anunci de metes de dades.

9. CEO de Facebook té un historial documentat de comportament poc ètic

Des del començament mateix de l’existència de Facebook, hi ha dubtes sobre l’ètica de Zuckerberg. Segons BusinessInsider.com, va utilitzar les dades d’usuari de Facebook d’endevinar les contrasenyes de correu electrònic i llegir el correu electrònic personal per tal de desacreditar els seus rivals. Aquestes afirmacions, encara que no comprovat, i una mica de data, podran formular preguntes preocupants sobre l’ètica del CEO de la major xarxa social del món. Són particularment convincents ja que Facebook va optar per més de $ 65 milions d’forquilla per resoldre una demanda legant que Zuckerberg relacionats havia robat en realitat la idea a Facebook.

8. Facebook ha declarat la guerra a tota velocitat sobre la privacitat

Fundador i CEO de Facebook, en defensa dels canvis de privacitat de Facebook el gener passat: “La gent realment ha sentit còmoda, no només compartir més informació i diferents tipus, però de forma més oberta i amb més gent. Aquesta norma social és només una cosa que ha evolucionat amb el temps. “Més recentment, en la introducció de l’Open API gràfic:” … l’omissió és ara social “. Essencialment, això significa Facebook no només vol saber tot sobre tu, i que les dades pròpies, sinó per posar-la a disposició de tot el món. Quina no seria, per si, la manca d’ètica, excepte que …

7. Facebook és un clàssic tirant esquer-i-interruptor

Al mateix temps que estem dient als desenvolupadors la forma d’accedir a les seves dades amb noves APIs, que són relativament tranquil d’explicar les implicacions que als membres. El que això suposa és un esquer i canviar “. Facebook et porta a compartir informació que vostè pot ser que no compartim de cap manera, i després posar-la a disposició pública. Com que estan en el negoci de la monetització de la informació sobre vostè per fins publicitaris, això equival a enganyar als seus usuaris perquè donin informació sobre si mateixos anunciants. Aquesta és la raó per Facebook és molt pitjor que en aquest sentit Twitter: Twitter només ha fet més simple (i, per tant, més creïble) els crèdits a la vida privada i els seus clients saben per endavant que tots els seus tweets són públics. També és la raó per la FTC és cada dia, i la gent està demanant a ells (i guanyar).

Pel que fa a aquesta línia de temps excel lent de la FEP que documenten els canvis a la política de privacitat de Facebook.

6. Facebook és un perdonavides

Quan Pete Warden demostrat fins a quin punt funciona esquer i l’interruptor (rastrejant totes les dades que la configuració de privacitat de Facebook canvis havia fet sense adonar-se pública) que li demandar. Tingueu en compte que això fou just abans que anunciessin l’Open API gràfic i va declarar que el valor per defecte “és ara social”. Llavors, per demanar a un desenvolupador de programari independent i empresari en potència per a la presa de dades a disposició del públic quan en realitat estàs pensant ja en fer això mateix? La seva agenda real és bastant clar: no volen que la seva pertinença a conèixer la quantitat de dades és realment disponible. Una cosa és parlar amb els desenvolupadors sobre com tot aquest gran repartiment serà, una altra molt diferent és veure realment el que això significa en forma d’arxius de tot el món pot descarregar i carregar en Matlab.

5. Fins i tot les seves dades privades es comparteix amb les aplicacions

En aquest punt, totes les seves dades són compartits amb les aplicacions que es lin. Això significa que ara no només confiar a Facebook, però els desenvolupadors d’aplicacions, també, molts dels quals són massa petites per preocupar molt sobre mantenir les seves dades segures. I alguns dels quals podrien ser encara més èticament qüestionat que Facebook. A la pràctica, el que això significa és que tots els seus dades – tot això – ha de ser efectivament considerada com pública, a menys que vostè no només ha d’utilitzar totes les aplicacions de Facebook en absolut. Juntament amb l’API de OpenGraph, vostè ja no està confiant a Facebook, però l’ecosistema Facebook.

4. Facebook no és tècnicament competent com per ser de confiança

Fins i tot si no estiguéssim parlant de qüestions ètiques que aquí, no puc confiar en la competència tècnica de Facebook per assegurar-me que les meves dades no estan segrestats. Per exemple, la seva recent introducció del seu “igual” botó de la qual és bastant fàcil per als spammers per obtenir accés a la meva feed i spam meva xarxa social. O què tal aquesta joia per a la recollida de dades del perfil? Aquestes són només l’últim d’una sèrie de Keystone Kops errors, com per casualitat fent perfils dels usuaris siguin totalment obertes, o el forat de cross-site scripting que els va portar més de dues setmanes per arreglar. O bé no els importa gaire sobre la seva privacitat o en realitat no tenen molt bons enginyers, o potser totes dues coses.

3. Facebook fa que sigui increïblement difícil d’eliminar realment el seu compte

Una cosa és fer que les dades públiques o induir a error fins i tot als usuaris sobre com fer-ho, però on realment traçar la línia és que, un cop decideixes que has tingut prou, és força difícil d’eliminar realment el seu compte. No fan promeses sobre d’eliminar les seves dades i totes les aplicacions que has utilitzat pot mantenir així. A més d’això, és increïblement eliminació del compte (i deliberadament) generen confusió. Quan aneu a la configuració del compte, se li ofereix una opció per desactivar el seu compte, el que resulta no ser el mateix que eliminar-lo. Desactivació vol dir que encara es poden etiquetar en fotos i ser correu brossa per Facebook (que té actualment a optar per no rebre correus electrònics com a part de la desactivació, un detall molt fàcil passar per alt, ja que creu que va a eliminar la seva compte) . Finalment, el moment en que torni a entrar, has tornat com si res ha passat! De fet, en realitat no és molt diferent de no ingressar per un temps. Per realment eliminar el seu compte, vostè ha de trobar un enllaç enterrat en l’ajuda en línia (per “enterrat” Vull dir que té cinc clics per arribar). O pots fer clic aquí. Bàsicament, Facebook està tractant d’enganyar als seus usuaris en el que els permet mantenir les seves dades fins i tot després que hagin “esborrat” del seu compte.

2. Facebook no (realment) el suport a la web oberta

L’anomenada Open API gràfic s’anomena per tal de disfressar la seva naturalesa fonamentalment tancada. Ja és prou dolent que la idea és que tots donem la mà i fer més fàcil que mai per ajudar a Facebook recollir més dades sobre vostè. Ja és prou dolent que la majoria dels consumidors no tenen idea que aquestes dades són bàsicament pública. Ja és prou dolent que diuen tenir aquesta informació i es proposa ser l’única font per accedir-hi. Però llavors són falses n’hi ha prou amb dir “” obert “, quan, en realitat, és totalment propietat de Facebook. No podeu utilitzar aquesta característica a menys que estigui a Facebook. Una aplicació realment obert funcionaria amb qualsevol xarxa social es prefereix, i es veuria una cosa així com OpenLike. De la mateixa manera, posar en pràctica prou d’OpenID per reclamar el donen suport, mentre promovent agressivament una alternativa propietària, Facebook Connect.

1. L’ús d’applicacion de Facebook es horrible

Entre les granges i les guerres de la màfia i les notícies “top” (que sempre s’equivoca – és de configurar d’alguna manera?) I la configuració de privacitat i la miríada d’anuncis molestos (amb totes les dades sobre mi, el millor que aparentment pot fer és promoure llocs de cites, perquè, uh, estic solter) i els milers i milers d’aplicacions d’escombraries, Facebook és gairebé completament inútil per a mi en aquest moment. Sí, probablement podria adaptar millor, però la navegació és ridícul, així que no es molesti. (I, però, d’alguna manera, ni tan sols puc canviar els colors o aplicar temes o fer qualsevol cosa perquè la meva pàgina es veuen personalitzada.) Que ni tan sols entrar a la lentitud de la seva pàgina es carrega d’alimentació. Bàsicament, en aquest moment, Facebook és més molest que una altra cosa.

Les deu principals raons que vostè hauria de deixar de Facebook

Facebook està clarament decidit a afegir totes les característiques de totes les xarxes socials que competeixen en un intent de fer-se càrrec de la web (això és una recerca interminable que es remunta als CD d’AOL i maleïda que eren pràcticament caient del cel). Si bé Twitter no és el més que puguin utilitzar-se en el món, almenys han intentat mantenir centrat i no tractant de ser tot per a tots.

Sovint escolto a gent parlant de Facebook com si es tractés d’una espècie de monopoli o de la confiança pública. Bé, no ho són. Ells no ens deu res. Ells poden fer el que vulguin, dins dels límits de les lleis. (I tenir en compte, fins i tot els criteris són bastant tèrboles quan es tracta de xarxes socials.) Però això no vol dir que haguem de posar realment amb ells. A més, el seu èxit a llarg termini és de cap manera garantida – tots hem oblidat de MySpace? Ah, cert, que tenim. Tot i l’exageració, la veritat és que Sergei Brin o Bill Gates o Warren Buffett personalment podria adquirir una participació majoritària a Facebook sense esforç el seu compte bancari. I els ingressos de Facebook es manté més o menys un error de arrodoniment de les empreses de tecnologia més establerts.

Si bé les xarxes socials és una divertida aplicació nova categoria gaudeix d’un creixement notable, Facebook no és l’únic joc a la ciutat. No m’agrada la seva aplicació, ni com fer negocis i pel que he fet la meva elecció per utilitzar altres proveïdors. I tu també pots.

Dan Yoder és un empresari de sèrie i el vicepresident d’Enginyeria de Border Stylo, una empresa socialment amb seu a Hollywood de  mitjans de comunicació. Ell pot ser assolit a Twitter com @ dyoder.

La revelació per Dan Yoder: Sóc el vicepresident d’Enginyeria per a una arrencada social els mitjans de comunicació amb seu a Hollywood, BorderStylo. Les opinions expressades aquí són exclusivament meves i no d’una manera aprovada pel meu empresari. Encara que no veig les nostres aplicacions com competidor directe a Facebook, ni les he presentat com a tal, seria ingenu no esmentar això.

Article de Gizmodo: enllaç

[flash http://www.youtube.com/watch?v=Q9NP-AeKX40 w=550 h=420 mode=1]

El 27 de gener d’enguany ORACLE, un dels gegants de les companyies IT del Estats Units anunciava la compra de un altre gegant SUN. La  notícia fa fer bastanta polemica, ja que fins i tot una comissió europea va voler impedir la compra de SUN per part de ORACLE per temes de monopoli del mercat. Ara el problema que veu la comunitat de desenvolupadors, és saber si continuarà essent lliure o MySQL esdevindrà de pagament com la majoria de productes de ORACLE.
MySQL és l’aplicació de base de dades lliure més coneguda. Fa un temps va ser comprada per Sun i ara Sun ha estat comprada per Oracle (GigaOM), el major desenvolupador de sistemes de bases de dades del món.
És cert que quan Sun va comprar MySQL es va dir que era el triomf del programari lliure: una empresa fent programari lliure havia assolit ser una potència emergent en el seu sector i havia acabat sent comprada. No era una mala notícia (no del tot) perquè Sun tenia interessos en altres mercats (no directament en bases de dades) i perquè també ha donat suport al programari lliure recentment (liderant el desenvolupament de OpenOffice.org i OpenSolaris, o alliberant completament Java) .
Ara és diferent: Oracle viu de desenvolupar sistemes de bases de dades. El programari d’Oracle no és lliure, i que el major desenvolupador de bases de dades lliures hagi estat comprat pel major desenvolupador de bases de dades privatives no és bona notícia.
Si bé és cert que els fundadors de MySQL ja havien deixat de Sun (a l’octubre 2008 i febrer 2009) i que la comunitat de programari lliure pot arrencar un fork des de l’última versió de MySQL si Oracle decideix prioritzar el seu propi sistema, però no deixa de ser una mala notícia.
La bona notícia és que el fundador de MySQL està treballant en un nou projecte obert de bases de dades.

Desde la sortida del iPad no s’ha parat de parlar i debatre sobre Flash i la seva incompatibilitat amb Apple. La firma de la poma va decidir, ja abans de que és presentés el últim vingut de la casa de Cupertino. Tot i que Adobe anuncies que la nova versió CS5 portaria novetats, una d’elles era la publicació de Flash en dispositius mòbils utilitzant la última versió del Flash Player per a totes les plataformes.
A dia d’avui la realitat és tota una altre, fins i tot és sent a parlar de rumors sobre projecte com Youtube podiren estar migrant tot el sistema cap a un reproductor desenvolupat en HTML5.  Molt desenvolupadors s’estàn girant cap al nou futur estàndar de la web. Tot i que el pas no serà immediat, poc a poc anirem veient més i més projectes amb aquesta nova tecnología. Molt vaticinent la fí de Flash i del ActionScript 3, però tampoc sembla una realitat propera. Flash sempre a tingut detractors desde els seus inicis, on ja en les versins de Flash 3, és deia que desapareixeria, uns anys més tard és presentava el projecte de Youtube, que no hagués existit sense el reproductor de Flash.
La guerra oberta entre Apple i Adobe reaviva aquesta discussió que no acabarà de seguida, ja que Flash te encar alguna avantatge sobre el nou HTML5 i el CSS3, no obstant serà un gran pas endavant.
Mr. Doob, un creatiu i programador d’aplicacions web, ens mostra el poder del HTML5  http://mrdoob.com/91/Ball_Pool_HTML5 amb una serie d’exemples que molts pensarien que estàn realitzats en Flash.
El HTML5 aporatarà novetats poderoses, i suopsaràn una evolució important del protocol HTTP i del llenguatge HTML, creat fa poc més de 20 anys, per en Tim Berners-Lee .