Bloguejant per la xarxa, ja fa un parell d’anys que va apareixer el concepte de “get paid for Twitt”. Encara no estava molt estès, però desde l’aveniment de portals com PaidContent.org treient com a notícia que serien dels primers a monetitzar el Tweet.  Avui ja hi ha altres webs com SuperChirp – que se’ls paga per Tweet, o bé Super Chirp que es un nou serveï que permit a los tweets de establir una cuota de suscripció entre $ 0.99 y $ 9.99 al mes.  Per aquestes “cuotes” mensuals, els seguidors reben missatges especials, directa i exclusivament.
Le celebritats s’han aprofitat bé d’aquesta nova arma comunicactiva, més senzilla i simple que Facebook, pero a no menysprear, ja que durant a aquest any serà potser l’any del  Twitter.
Així doncs PaidContent sugereix que una” Twitlebrity” (barreja entre Twitter i celebrity, vindria ser una celebritat del Twitter) pot arribar a guanyar un bon sou fent… tweeet….
I les possiblitats estàn obertes:  Cupons per anar de compres? Contingut exclusiu d’escriptors duna web de notícies?  Les contrasenyes secretes com a reclam d’un nou joc?

També trobem hay TwitPub, seria fer la garsa (insertan anuncis en el seu Twitter),i, localement a Espanya, tetnim Izea, que fa  “Pay-Per-Twitt”, pero requiereix un perfil alt de Twitter per poder patrocinar.

Aixi trobem les germanes Kardashian, que cobren mes o menys 3500 $ per Twitt, no hi ha res millor que tenir un bon parell de …..ejjjjeemmmm…. un bon cervell

‘Ara fa vint anys, Tim Berners-Lee va publicar la seva idea de World Wide Web. Dues dècades després, la web és un esclat de pàgines i aplicacions amb vídeos, fotografies i continguts interactius.’ D’aquesta manera presenta Google el llibre electrònic 20 Things I Learned about Browsers and the Web, que amb il·lustracions de Christoph Niemann explica planerament els conceptes bàsics de la internet actual: del núvol a les galetes, i dels virus al novíssim llenguatge HTML5, amb el qual es poden fer coses tan espectaculars com aquesta.

El manual, ‘adreçat a tothom qui vulgui entendre millor les tecnologies que es fan servir diàriament’, s’ha desenvolupat justament en HTML5, una proposta d’estàndard ja integrada al navegador de Google, el Chrome.

 

La capacitat cada vegada més gran dels telèfons intel·ligents, els ‘tablets’ i tants aparells mòbils, de reproduir tota mena de fitxers multimèdia ha obert un nou món als creadors i desenvolupadors. Les aplicacions (apps) i els continguts adaptats són el bessó de la tendència a la mobilitat d’internet, com més va més forta, i cada plataforma o sistema operatiu mòbil sol anar acompanyat de força aplicacions: l’App Store d’Apple en té 300.000, l’Android Market de Google ja en compta 160.000… Aquest model ha resultat un bon negoci tant per a les botigues d’aplicacions dels fabricants de dispositius mòbils com per als programadors d’aplicacions i de continguts (els autors de Skyfire, un adaptador de Flash per a iPhone i iPad, van ingressar un milió d’euros la primera setmana).

En parlem, a l’Internauta, amb Jordi Redondo, un dels creadors del primer conte en català per a l’iPad: Martí, un pingüí tafaner.

Notícia: Vilaweb

Ja quasi arribant al 2011, a Andorra aquest any s’ha vist com tecniques de posicionament web estàn molt de moda. Les empreses son sensibles al posicionament de les seves webs, hi ha una conciencia del voler estar presents a la xarxa, però a més a més amb un bon posicionament. Les tecniques de SEO (Search Engine Optimizing) que tenen quasi 10 anys de vida, ha aparegut amb força aquest 2 últims anys. Se sent a parlar pel carrrer, en converses ja trivials, d’aquestes tecniques online, tant de moda aquests dies.
Desde la nostra experiència, em vist molts aspectes del SEO, també del SEM (Search Engine Marketing), menys utilitzat, a Andorra, podem dir que el terreny encara està bastant verge. Ara quasi bé qualsevol persona es pot vendre  com expert SEO, però és una feina, que requereix coneixements tant tecnics, com estratègics a nivell de empresa i màrqueting.

Ja hi ha mitjanes i grans empreses dedicades a aquests aspectes de promoció de web, però quan és parla de SEO, és parla del aspectes més tècnic, com les famoses “paraules clau” o “keywords”, aquelles etiquetes, que van en la capçalera d’una pàgina, i que desde el inicis del llenguatge HTML, s’ha mantingut. Encara a dia d’avui hi ha un creença diría que fins i tot religiosa, que amb el control de les etiquetes META, és posiciona una web.

Tot i que cada dia, la expressió “noves tecnologies”  sigui més corrent, al Principat d’Andorra, cada és fa més dificil tenir accés a Internet como ho tenen altres usuaris de altres països. Un dels exemples clars, és la impossibilitat de comprar articles al famós iTunes Store, ja que no reconeix Andorra com a un país, i ni tant sols accepta les targetes de crèdit andorranes. Tampoc s’en fa molt ressò, ja que com deia som una país que va més aviat en contra de moltes tendències en el món de les noves tecnologies.
Tant pels nostres governants, la única empresa de telecom d’Andorra, com els bancs i altres institucions, no ha sigut mai una prioritat, en els darrers anys, la obertura cap a Internet. Aquestes mateixes institucions i empreses parapúbliques, mai han tingut una visió global, de la tendència tecnològica. Uns exemples més del ermitisme del nostre país és una serie de serveïs molt populars a tot el món aqui no son possibles. Em demano perquè desde Malta, que és un petit estat, poden compar al iTunes Store, o bé tenir un comerç electrònic amb Paypal, o escoltar música amb el famós Spotify i a Andorra no?  Tots aquests serveïs no son accessibles amb dades d’Andorra, és tenen que fer trampes, per poder-hi accedir. El últim cas ha sigut sorprenen, el important portal d’anuncis gratuïts Loquo, del grup E-bay, no és accessible desde una conexió a Andorra, discrimina les IPs d’Andorra. Tot i com voler donar-se d’ alta per desenvolupar aplicacions per Apple o per l’iPhone, tampoc accepten usuaris o empreses andorranes, ja que no som considerats com un país.
Gràcies a tots aquests impediments, el ermetisme d’Andorra, ara és greu, però en poc temps serà irrecuperable. Els primers culpables en aquestes temes, son el Govern d’Andorra, on la política en noves tecnologies és quasi bé inexistent, ja que hi ha una clara regressió.
La nova economia, passa per ser emprenedor, tenir el suport de les institucions, i estar conectat amb el món, que avui és diu Internet. Si volem no perdre un tren més, com molts altres que ja hem perdut en els darrers anys, les dirigents tindràn que posr-hi fil a l’agulla rapidament.

Serveïs no disponibles desde Andorra:
- Spotify
- Paypal
- iTunes Store
- MAC developer
- MoneyBookers
- www.loquo.com
- Clic and Buy
- iBook Store

entre d’altres….

Noticias un poco contradictorias en lo que respecta a la actualidad de iAd, la plataforma de publicidad que Apple introdujo con el iOS 4.0.

Ayer, a raíz de una historia publicada por el Wall Street Journal sobre Apple e iAd, se produjo un efecto respuesta bastante importante en otras tantas publicaciones de Internet. Lo que dicho artículo venía a decir es que el lanzamiento y los primeros pasos de iAd están siendo lentos y poco flexibles según la opinión de muchos, por todos es sabido que a Apple le gusta controlar hasta el más mínimo detalle todos los aspectos de un determinado producto o servicio que ofrecen. En cambio hoy leo a través de las noticias del mismo portal de Apple otro artículo, esta vez de LA Times donde aseguran que cada vez hay más compañías que se muestran contentas con los resultados obtenidos, compañías como Unilever, Nike o Nissan que han reportado un aumento significativo de los ingresos y la repercusión mediática de sus campañas a través de anuncios en la plataforma iAd.

[flash http://www.youtube.com/watch?v=pT4EbM7dCMs w=515]

Empecemos dejando una cosa clara. Apple no ha inventado la videollamada. Antes si quiera de la presentación del primer iPhone ya se comercializaban en España terminales capaces de establecer este tipo de comunicación, eso sí, a un coste superior que el de una llamada tradicional. Pero claro, Apple tampoco fue la primera en ponerle una pantalla táctil a un móvil y aún así habría que estar ciegos para no darse cuenta de que sí fueron los primeros en ver las auténticas posibilidades de esta tecnología y utilizarla para revolucionar el concepto de lo que se entendía por un teléfono. Algo me dice que con FaceTime, el nuevo sistema de videollamadas de Apple, va a ocurrir exactamente lo mismo.

De este modo, no estamos simplemente ante un nombre nuevo para algo viejo. Estamos ante una oportunidad única para volver a descubrir las posibilidades que plantea, no solo escuchar nuestras voces, sino “compartir una sonrisa con la otra punta del mundo” o una mirada a lo que tengamos delante de nosotros.