Amb Twitter, no sols podem escriure textos fins a cent quaranta caràcters. A les piulades, també hi podem recomanar vincles gràcies als nombroses escurçadors d’adreces que han nascut al voltant d’aquesta xarxa social, com Bit.ly, Goo.gl i Ves.cat. Fins i tot s’hi poden afegir imatges, amb eines com Twitpic. I, encara, música.

 

Tinysong és un jove servei que permet als usuaris de cercar cançons al banc de dades en línia Grooveshark i, una vegada seleccionades, automàticament se’ns ofereix un enllaç escurçat per a poder-la afegir a les piulades. Tinysong no demana cap mena de registre als usuaris ni la descàrrega de cap aplicació a l’ordinador. Solament cal cercar el tema o artista que ens interessa i seleccionar-lo a la pàgina de resultats.

Des de fa poc, la xarxa social musical d’Apple, Ping, també s’ha integrat a Twitter.

‘Ara fa vint anys, Tim Berners-Lee va publicar la seva idea de World Wide Web. Dues dècades després, la web és un esclat de pàgines i aplicacions amb vídeos, fotografies i continguts interactius.’ D’aquesta manera presenta Google el llibre electrònic 20 Things I Learned about Browsers and the Web, que amb il·lustracions de Christoph Niemann explica planerament els conceptes bàsics de la internet actual: del núvol a les galetes, i dels virus al novíssim llenguatge HTML5, amb el qual es poden fer coses tan espectaculars com aquesta.

El manual, ‘adreçat a tothom qui vulgui entendre millor les tecnologies que es fan servir diàriament’, s’ha desenvolupat justament en HTML5, una proposta d’estàndard ja integrada al navegador de Google, el Chrome.

 

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, ha confirmat dilluns al Web 2.0 Summit de San Francisco el llançament d’un sistema de missatgeria, correu electrònic i SMS propi. Amb aquest pas, que oferirà gradualment als seus cinc-cents milions d’usuaris una adreça acabada amb @facebook.com, la xarxa social vol esgarrapar terreny a rivals com Google, Yahoo! i Microsoft, els portals amb els serveis de correu més populars de la xarxa. La idea de Facebook és que els seus milions d’usuaris no hagin de sortir de l’aplicació per a comunicar-se i, per tant, que passin més temps dins el portal. La batalla a internet per l’activitat en línia i per les dades dels usuaris, amb vista a treure’n rendibilitat publicitària, s’ha intensificat aquests últims temps.

Segons les xifres de Facebook, s’envien més de quatre mil milions de missatges cada dia, i uns tres-cents cinquanta milions d’usuaris fan servir el sistema de missatgeria intern. Això ha fet veure als directius de Facebook que els usuaris comencen a fer servir més Facebook per comunicar-se, que no a actualitzar els seus perfils.

De moment, el servei de correu només s’activarà als EUA i amb un sistema d’invitació, però progressivament s’estendrà a la resta de països.

He aquí un dato curioso que no solemos ver siempre y que justifica las duras críticas que Steve Jobs hace acerca de la plataforma Flash de Adobe y que han provocado esta “guerra” entre plataformas y estándares. El gráfico que podéis ver aquí arriba clasifica los tipos de errores que se han reparado en la última actualización de Mac OS X, la versión 10.6.5. Y el 42% de esos errores se los lleva Flash.

Es decir, 42 de cada 100 errores que han tenido que solucionarse son responsabilidad del complemento de Adobe. Es una cifra, miremos como lo miremos, demasiado alta y que hace que entendamos a Jobs cuando vemos que está francamente harto de los problemas que se originan.

En cuanto al resto de los errores que se han reparado, tenemos un 12% relacionado con la arquitectura de las ventanas con X11, un 7% de errores corregidos relacionados con Mac OS X y el resto, otro 42%, relacionados con el resto de código del sistema operativo. Lo que significa que se han corregido la misma cantidad de errores de todo el sistema operativo en general que con el complemento Flash.

Verdaderamente hace que nos paremos a pensar acerca de los motivos de Apple por desechar Flash en sus ordenadores, cosa que ya ha empezado con el nuevo MacBook Air. Adobe también tiene sus motivos y de forma muy adecuada, pero este gráfico nos dice que Apple no quiere abandonar Flash por pura manía: hace que su equipo de desarrolladores pierda el tiempo.

Vía | 9to5mac

El nom de la Universitat Jaume I de Castelló va vincular-se a la història d’internet del nostre país el 1993, quan es va activar el servidor Pere III, el primer dels Països Catalans, i un dels cent primers del món. Al darrere d’aquella activació hi havia Toni Bellver, Enric Navarro, Enrique Silvestre, Jordi Adell i el convidat d’avui de l‘Internauta, Carles Bellver. Però Bellver no és tan solament un pioner per aquella gesta, per més que el seu nom es relacioni amb la connexió del primer servidor del país a la xarxa. També ho és per la seva faceta d’escriptor i d’investigador del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT), car no ha parat des del principi de practicar i d’experimentar en tot de plataformes i d’eines de la xarxa.

La Generalitat va activar ahir el portal de Dades Obertes, d’on es pot descarregar la informació pública de l’administració tant per consultar-la lliurement com per poder dissenyar noves aplicacions i serveis El govern s’ha decidit, doncs, a donar lliure accés a tothom i a reduir les limitacions tècniques i legals de les dades en brut de la Generalitat. Amb l’oferta de les dades de l’administració, va explicar la directora d’Administració Ciutadana, Marta Continente, s’assegura la transparència, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats.

El nou portal, que segueix una tendència que s’imposa a moltes administracions de tot el món, ha adoptat l’estàndard impulsat pel grup d’eGovernment del W3C, dirigit pel creador de la web, Tim Berners-Lee, i brinda als particulars, institucions i empreses la possibilitat d’accedir a molts bancs de dades englobats dins Gencat.cat. En la fase de llançament, el catàleg conté des de paquets de dades sobre tràmits administratius a equipaments, dades geogràfiques i estatístiques, terminològiques i lingüístiques, meteorològiques i transitàries.

Les dades aplegades de tots els departaments de la Generalitat es poden descarregar en una dotzena de formats i sota uns quants règims de drets i termes d’ús i de reutilització. La intenció és d’oferir totes aquestes dades, i moltes més en el futur, perquè particulars o empreses puguin servir-se’n per dissenyar aplicacions en benefici dels usuaris finals. La Generalitat ja en té unes quantes, d’aplicacions, però tothom qui en creï una la pot fer arribar al nou portal.

El portal es va activar dimarts a la tarda després de l’acord de govern que hi dóna cobertura legal i autoritza a alliberar totes aquestes dades. Aquesta activació respon al compromís de l’administració catalana d’avançar cap a la governança oberta i la transparència.

Strategy Analytics ha presentado recientemente unas cifras que dejan claro hasta dónde ha llegad el éxito del iPad: durante este último trimestre, el tablet de Apple constituye el 95,5% del mercado de los tablets. Su competidor más duro, Android, tiene una irrisoria cuota del 2,3% (ojo, no nos confundamos, estamos hablando del mercado de tablets y no de smartphones, mercado en el que Android tiene bastante más cuota).

Además, los resultados de una encuesta paralela indican que ocho de cada diez personas que quieren comprar un tablet se decantan por el iPad, dejando al resto interesados por el tablet de BlackBerry o el Samsung Galaxy Tab. Al mismo tiempo, los que están pensando más bien en un netbook son un 10% menos en comparación con el año pasado.

Lanzar un tablet en un mercado donde nadie se atrevía a establecer unos estándares ha resultado ser una gran jugada para Apple. Es decir, el iPod y el iPhone 4 han conseguido buenas cifras en un mercado donde ya había alternativas decentes, pero al ser el iPad el primer tablet de su categoría Apple ha literalmente arrasado con el mercado. Ahora falta que la compañía pueda mantener esta enorme ventaja con la competencia, que muy pronto empezará a lanzar los dispositivos que quieren competir con el tablet.

Vía | AppleInsider

La firma d’antivirus McAfee ha actualitzat, no fa gaire, el rànquing anual dels dominis més segurs, o menys, d’internet. Aquest rànquing es basa en l’anàlisi de vint-i-set milions de webs de cent vint països, recollides al seu banc de dades Global Threat Intelligence. En l’estudi ‘Mapping the Mal Web‘ (pdf) de McAfee el domini .com és el de més risc en termes de codis malignes per a robar contrasenyes, aprofitar-se de vulnerabilitats del navegador o distribuir cucs i troians. A l’altra banda, els sufixos .cat, .travel, .edu, .jp (Japó) i .gg (Guernsey) són els més segurs.

A banda el .com, entre els dominis més insegurs hi ha, segons McAfee, .info, .vn (Vietnam), .cm (Camerun, en primera posició al rànquing de l’any passat) i .am (Armènia). Per McAfee, l’explicació de la inseguretat d’aquests dominis està, entre més coses, en el preu barat, que en fa l’adquisició fàcil, i la poca regulació del registre.