Fa molts anys Apple tenia el català com una llengua de sèrie del seu sistema operatiu Macintosh. Però després l’en va suprimir. Fins que, l’any passat, el català va tornar a ‘parlar-se‘ als productes mòbils d’Apple: l’iPhone, l’iPad i l’iPod Touch. Agafant-se a això, i després de no trobar el català en les primeres proves de la futura versió del sistema operatiu Macintosh, Bloc d’Apple en Català ha engegat una campanya en unes quantes xarxes socials. Consisteix a exigir, per Facebook i Twitter, que la companyia californiana l’inclogui a l’anomenat MacOS X Lion, que ha de sortir a l’estiu.

Apple havia traduït algunes versions del sistema operatiu de Macintosh, els anys 1990, però va deixar de fer-ho a partir del Mac OS 9. La companyia va justificar la decisió, en part, a les generoses subvencions de la Generalitat a Microsoft per a traduir versions de Windows.

Aquest febrer fa deu anys que el WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics) va començar a treballar per posar en contacte webmàsters independents i per impulsar la normalització de l’ús de la llengua catalana a la xarxa. Per commemorar-ho ha organitzat una conferència sobre ‘La situació del català a internet’. La conferència es farà a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, al centre de Barcelona, a les 19.30.

Hi intervindran Jordi Iparraguirre, director de la Fundació puntCAT; Pau Iranzo, membre de Softcatalà; Vicent Partal, director de VilaWeb, i Joan Soler, membre de l’equip de coordinadors de WICCAC. Tots els conferenciants són responsables d’iniciatives que comparteixen un dels objectius principals de WICCAC: impulsar la normalització de l’ús del català a internet.

Des del juny de 2002 WiCCAC analitza l’estat del català a la xarxa i publica el Baròmetre de l’ús del català a internet. En aquest document, hi detalla els percentatges globals i sectorials de la presència del català en més de tres mil webs actualment analitzades. En aquest article de VilaWeb hi ha una anàlisi detallada de les dades del darrer baròmetre, que es van fer públiques encara no fa un mes.

¿Has soñado alguna vez con tener un teclado MIDI sencillo con el cual poder aprender un poco de música, usar mejor GarageBand o simplemente divertirte un rato? Lo cierto es que yo había pensado con un teclado MIDI así varias veces, pero los precios siempre me habían parecido algo prohibitivos para un uso esporádico.

Por eso es que la opción que nos ofrece KORG me parece tan interesante y al mismo tiempo útil. Un teclado MIDI pequeño, manejable, con muchas opciones, con un acabado simple y encima con un precio ajustado y aceptable para casi todos los bolsillos.

Teclado KORG Nano key

La serie Nano de KORG, reconocida marca de sintetizadores y teclados, es la serie más básica de todas las disponibles en la compañía. Esta serie está pensada o dirigida únicamente a músicos aficionados o personas que desean hacer uso del teclado MIDI para usos de edición en tiempo real de vídeo o patterns.

Este teclado cuenta con tres diseños diferentes, estando cada uno de ellos dirigido o pensado para un uso completamente diferente. Disponemos de un teclado normal, un teclado de grandes botones y sin escala (pensado para ser usado con un sintetizador) y el teclado de niveles para ajustes.

El que hemos podido usar nosotros es el teclado tradicional, con una distribución normal de teclas que recuerda a un piano aunque con un diseño más moderno y con teclas sin contrapeso.

Y es que esa es la mayor o peor ventaja del Nano Key. Intentado crear un producto de dimensiones minúsculas y reducidísimo tamaño los diseñadores de KORG han pecado de unas teclas poco precisas y de un tacto a “plástico” nada cómodo de usar para algunas situaciones.

Por lo menos no se han olvidado de añadir un sensor de presión, así que el teclado no cuenta con teclas balanceadas pero al menos si que es capaz de detectar la presión ejercida sobre las mismas.

En el resto de apartados el equipo está muy bien, las teclas dan para dos octavas completas y eso que su tamaño es únicamente el ancho de un MacBook de 13 pulgadas. Lo bueno es que cuenta con unos botones extra para poder cambiar de octava de forma cómoda.

Actualización: el equipo se puede encontrar desde unos 45 euros, en función del modelo elegido.

Sorpresa, funciona en el iPad

El equipo no tiene ningún tipo de corriente externa y únicamente se alimenta por USB. Lo más sorprendente de todo es que gracias al Camera Connection kit podemos conectar el equipo al iPad y usarlo gracias a algunos programas compatibles con el nuevo CoreMidi añadido en iOS 4.2.

En la actualidad hay poquísimos programas compatibles, aunque el que mejor pinta tiene se llamada MidiPad y por desgracia continua en desarrollo así que aún no se puede usar.

Más información | KORG
Vídeo | Blip.Tv

Apple ha realizando algunos cambios en el diseño de su página web con detalles como una nueva barra de navegación más oscura y un estilo que recuerda inmediatamente al de iOS, alejándose del anterior diseño metálico propio de iTunes. Además, también se aprecian nuevas animaciones en la aparición de la barra en cuestión o la distribución de los productos de la compañía en las páginas dedicadas a Mac o iPod.

Aún así, el grueso de la página ha sufrido pocos cambios en general y pese a que la Apple Store también se encontraba cerrada dejándonos soñar con algún nuevo producto (el tardío iPhone 4 de color blanco tal vez) o un nuevo diseño más atractivo y cómodo al final tan solo se ha tratado de una simple puesta al día con motivo del próximo día de San Valentín.

También sigue destacando, negativamente, el pretendido apartado dirigido a la comunidad, un simple foro que parece haberse quedado atascado en el pasado tanto en diseño, completamente desfasado y metido con calzador dentro del resto de la página (ni tan siquiera coincide en el ancho que ocupa), como funcionalidad, careciendo de ninguna de las características que se esperaría de un espacio tan privilegiado.

¡Gracias a Fernando, Rogelio, Javier y en definitiva todos los que nos habéis dado el aviso!

Ja fa unes quantes hores que els usuaris de YouTube hi poden navegar en català. Si tenen el navegador configurat en català, en català es trobaran YouTube; si no, hauran de triar la llengua al peu de la pàgina. YouTube és propietat de Google, que sempre ha tingut una actitud molt receptiva envers el català. Per això sorprenia que un servidor tan popular com YouTube no deixés navegar en la nostra llengua.

Actualment es pot navegar per YouTube en trenta-una llengüa: les principals llengües europees (vint-i-quatre comptant-hi el català), l’àrab i una representació de les principals llengües asiàtiques.

Els internautes s’havien mobilitzat perquè el portal de vídeos incorporés també el català; la xarxa social Flog va fer arribar a final de l’any passat un plec de signatures als responsables de YouTube a l’estat espanyol perquè s’hi incloguès el català.

YouTube va ser fundat el febrer del 2005 per tres antics treballadors de PayPal: Chad Hurley, Steve Chen, Jawed Karim i Google el va comprar el 13 de novembre de 2006 per 1.650 milions de dòlars.

Segons que explica YouTube mateix, cada minut es dipositen a YouTube vint-i-quatre hores de vídeo.

VilaWeb TV té un canal propi de vídeo dins YouTube.

Parece que las cosas en Apple marchan bien en cualquiera de los aspectos de la compañía, siendo cada día un poco más poderosa gracias a un mercado que no deja de crecer.

Las últimas noticias en este aspecto llegan después del ultimo trimestre del 2010 el cual nos descubre que Apple ha sido la compañía que más aumentó su cuota de mercado mientras que el resto de compañías, especialmente Acer, han perdido una gran cantidad de cuota de mercado.

Las cifras sitúan a Apple como la quinta mayor empresa de PC en Estados Unidos con un porcentaje del 9,7 por ciento, sólo un poco por detrás de Toshiba aunque claramente lejos de grandes compañías como HP. Todos estos datos son contando la venta de ordenadores personales y portátiles pero en ningún caso el iPad.

Y es que, según reportan las empresas de mercadería, parte de la perdida de este mercado por las grandes compañías se debe al iPad y el alto grado de crecimiento que ha experimentado este dispositivo. Muchos usuarios que buscan un equipo sencillo se terminan decidiendo por un iPad y eso repercute en la cantidad de equipos básicos vendidos por otras compañías.

Vía | 9to5Mac

Com cada mes de gener, el Consumer Electronics Show (CES) de Las Vegas obre la porta per deixar veure com batega la indústria tecnològica i de l’electrònica de consum. D’avui a diumenge, una bona part d’empreses del sector (tret d’Apple, que sempre presenta productes amb actes o fires propis) aprofitaran el macrosaló nord-americà per exposar les darreres novetats, que enguany, segons les previsions, arribaran en forma de ‘tablets’ (més d’un centenar), processadors (com el Sandy Bridge d’Intel), telèfons intel·ligents i televisors i càmeres amb 3D.

En el camp de les conferències, la més esperada és la inaugural d’avui, a càrrec del president executiu de Microsoft, Steve Ballmer, en què pot anunciar el sistema operatiu Windows 8.

Per seguir les presentacions i novetats del CES us recomanem de consultar els portals sobre ginys electrònics Cnet, Engadget, Gizmodo, Gdgt, Gadget Lab (de Wired) i Xataka.

Apple acaba de publicar la versió 4.2 de l’iOS, el sistema operatiu que fa funcionar els iPhone, iPad i iPod Touch. Per als usuaris catalanoparlants, la principal conseqüència d’aquesta publicació és que l’iPad, finalment, pot ser definit per tal que usi el català com a llengua. Perquè passi, cal descarregar des de l’iTunes la versió nova del sistema operatiu, esperar que s’instal·li i aleshores des de les preferències de l’aparell demanar que el català sigui la llengua del sistema. Automàticament, totes les instruccions passen al català, els principals programes són també en català, i la correcció lingüística i el diccionari predictiu.

Algunes altres novetats que cal destacar-ne són la multitasca, la possibilitat de fer carpetes que contenen programes i la impressió directa des de l’iPad o des de l’iPhone a través de la wifi.

Amb Twitter, no sols podem escriure textos fins a cent quaranta caràcters. A les piulades, també hi podem recomanar vincles gràcies als nombroses escurçadors d’adreces que han nascut al voltant d’aquesta xarxa social, com Bit.ly, Goo.gl i Ves.cat. Fins i tot s’hi poden afegir imatges, amb eines com Twitpic. I, encara, música.

Tinysong és un jove servei que permet als usuaris de cercar cançons al banc de dades en línia Grooveshark i, una vegada seleccionades, automàticament se’ns ofereix un enllaç escurçat per a poder-la afegir a les piulades. Tinysong no demana cap mena de registre als usuaris ni la descàrrega de cap aplicació a l’ordinador. Solament cal cercar el tema o artista que ens interessa i seleccionar-lo a la pàgina de resultats.

Des de fa poc, la xarxa social musical d’Apple, Ping, també s’ha integrat a Twitter.

‘Ara fa vint anys, Tim Berners-Lee va publicar la seva idea de World Wide Web. Dues dècades després, la web és un esclat de pàgines i aplicacions amb vídeos, fotografies i continguts interactius.’ D’aquesta manera presenta Google el llibre electrònic 20 Things I Learned about Browsers and the Web, que amb il·lustracions de Christoph Niemann explica planerament els conceptes bàsics de la internet actual: del núvol a les galetes, i dels virus al novíssim llenguatge HTML5, amb el qual es poden fer coses tan espectaculars com aquesta.

El manual, ‘adreçat a tothom qui vulgui entendre millor les tecnologies que es fan servir diàriament’, s’ha desenvolupat justament en HTML5, una proposta d’estàndard ja integrada al navegador de Google, el Chrome.

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, ha confirmat dilluns al Web 2.0 Summit de San Francisco el llançament d’un sistema de missatgeria, correu electrònic i SMS propi. Amb aquest pas, que oferirà gradualment als seus cinc-cents milions d’usuaris una adreça acabada amb @facebook.com, la xarxa social vol esgarrapar terreny a rivals com Google, Yahoo! i Microsoft, els portals amb els serveis de correu més populars de la xarxa. La idea de Facebook és que els seus milions d’usuaris no hagin de sortir de l’aplicació per a comunicar-se i, per tant, que passin més temps dins el portal. La batalla a internet per l’activitat en línia i per les dades dels usuaris, amb vista a treure’n rendibilitat publicitària, s’ha intensificat aquests últims temps.

Segons les xifres de Facebook, s’envien més de quatre mil milions de missatges cada dia, i uns tres-cents cinquanta milions d’usuaris fan servir el sistema de missatgeria intern. Això ha fet veure als directius de Facebook que els usuaris comencen a fer servir més Facebook per comunicar-se, que no a actualitzar els seus perfils.

De moment, el servei de correu només s’activarà als EUA i amb un sistema d’invitació, però progressivament s’estendrà a la resta de països.

He aquí un dato curioso que no solemos ver siempre y que justifica las duras críticas que Steve Jobs hace acerca de la plataforma Flash de Adobe y que han provocado esta “guerra” entre plataformas y estándares. El gráfico que podéis ver aquí arriba clasifica los tipos de errores que se han reparado en la última actualización de Mac OS X, la versión 10.6.5. Y el 42% de esos errores se los lleva Flash.

Es decir, 42 de cada 100 errores que han tenido que solucionarse son responsabilidad del complemento de Adobe. Es una cifra, miremos como lo miremos, demasiado alta y que hace que entendamos a Jobs cuando vemos que está francamente harto de los problemas que se originan.

En cuanto al resto de los errores que se han reparado, tenemos un 12% relacionado con la arquitectura de las ventanas con X11, un 7% de errores corregidos relacionados con Mac OS X y el resto, otro 42%, relacionados con el resto de código del sistema operativo. Lo que significa que se han corregido la misma cantidad de errores de todo el sistema operativo en general que con el complemento Flash.

Verdaderamente hace que nos paremos a pensar acerca de los motivos de Apple por desechar Flash en sus ordenadores, cosa que ya ha empezado con el nuevo MacBook Air. Adobe también tiene sus motivos y de forma muy adecuada, pero este gráfico nos dice que Apple no quiere abandonar Flash por pura manía: hace que su equipo de desarrolladores pierda el tiempo.

Vía | 9to5mac

El nom de la Universitat Jaume I de Castelló va vincular-se a la història d’internet del nostre país el 1993, quan es va activar el servidor Pere III, el primer dels Països Catalans, i un dels cent primers del món. Al darrere d’aquella activació hi havia Toni Bellver, Enric Navarro, Enrique Silvestre, Jordi Adell i el convidat d’avui de l‘Internauta, Carles Bellver. Però Bellver no és tan solament un pioner per aquella gesta, per més que el seu nom es relacioni amb la connexió del primer servidor del país a la xarxa. També ho és per la seva faceta d’escriptor i d’investigador del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT), car no ha parat des del principi de practicar i d’experimentar en tot de plataformes i d’eines de la xarxa.

Pioner i experimentador

Carles Bellver, ‘escriptor de programes d’ordinador, de contes estranys i d’allò que vinga bé’, no ha deixat de ser pioner en àmbits relacionats amb les seves dues passions: la tecnologia i l’escriptura. El 2000 va obrir la seva primera web personal, Sarcophilus (‘és el nom científic del diable de Tasmània i el títol d’un dels meus contes més representatius’, explicava), on aplegava textos i dibuixos seus. Com els Contes per a extraterrestres (CPE), publicats en uns quants formats i mitjans entre el 1993 i el 2000, i amb anècdota amagada: ‘Al número 0, li va correspondre l’honor de fer tossa al primer servidor web del país’. Va ser, doncs, la primera publicació web en català.

El 2002, Sarcophilus es va reconvertir en el Diari de Tasmània, en una època en què els blocs no tenien ni de bon tros la predicació actual. I el 2005, atent a les noves tendències, va tornar a ser pioner amb l’Hiperbloc, un ‘wiki’ personal ‘on es poden crear noves pàgines i enllaçar unes pàgines amb unes altres d

La Generalitat va activar ahir el portal de Dades Obertes, d’on es pot descarregar la informació pública de l’administració tant per consultar-la lliurement com per poder dissenyar noves aplicacions i serveis El govern s’ha decidit, doncs, a donar lliure accés a tothom i a reduir les limitacions tècniques i legals de les dades en brut de la Generalitat. Amb l’oferta de les dades de l’administració, va explicar la directora d’Administració Ciutadana, Marta Continente, s’assegura la transparència, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats.

El nou portal, que segueix una tendència que s’imposa a moltes administracions de tot el món, ha adoptat l’estàndard impulsat pel grup d’eGovernment del W3C, dirigit pel creador de la web, Tim Berners-Lee, i brinda als particulars, institucions i empreses la possibilitat d’accedir a molts bancs de dades englobats dins Gencat.cat. En la fase de llançament, el catàleg conté des de paquets de dades sobre tràmits administratius a equipaments, dades geogràfiques i estatístiques, terminològiques i lingüístiques, meteorològiques i transitàries.

Les dades aplegades de tots els departaments de la Generalitat es poden descarregar en una dotzena de formats i sota uns quants règims de drets i termes d’ús i de reutilització. La intenció és d’oferir totes aquestes dades, i moltes més en el futur, perquè particulars o empreses puguin servir-se’n per dissenyar aplicacions en benefici dels usuaris finals. La Generalitat ja en té unes quantes, d’aplicacions, però tothom qui en creï una la pot fer arribar al nou portal.

El portal es va activar dimarts a la tarda després de l’acord de govern que hi dóna cobertura legal i autoritza a alliberar totes aquestes dades. Aquesta activació respon al compromís de l’administració catalana d’avançar cap a la governança oberta i la transparència.

Strategy Analytics ha presentado recientemente unas cifras que dejan claro hasta dónde ha llegad el éxito del iPad: durante este último trimestre, el tablet de Apple constituye el 95,5% del mercado de los tablets. Su competidor más duro, Android, tiene una irrisoria cuota del 2,3% (ojo, no nos confundamos, estamos hablando del mercado de tablets y no de smartphones, mercado en el que Android tiene bastante más cuota).

Además, los resultados de una encuesta paralela indican que ocho de cada diez personas que quieren comprar un tablet se decantan por el iPad, dejando al resto interesados por el tablet de BlackBerry o el Samsung Galaxy Tab. Al mismo tiempo, los que están pensando más bien en un netbook son un 10% menos en comparación con el año pasado.

Lanzar un tablet en un mercado donde nadie se atrevía a establecer unos estándares ha resultado ser una gran jugada para Apple. Es decir, el iPod y el iPhone 4 han conseguido buenas cifras en un mercado donde ya había alternativas decentes, pero al ser el iPad el primer tablet de su categoría Apple ha literalmente arrasado con el mercado. Ahora falta que la compañía pueda mantener esta enorme ventaja con la competencia, que muy pronto empezará a lanzar los dispositivos que quieren competir con el tablet.

Vía | AppleInsider