Bloguejant per la xarxa, ja fa un parell d’anys que va apareixer el concepte de “get paid for Twitt”. Encara no estava molt estès, però desde l’aveniment de portals com PaidContent.org treient com a notícia que serien dels primers a monetitzar el Tweet.  Avui ja hi ha altres webs com SuperChirp – que se’ls paga per Tweet, o bé Super Chirp que es un nou serveï que permit a los tweets de establir una cuota de suscripció entre $ 0.99 y $ 9.99 al mes.  Per aquestes “cuotes” mensuals, els seguidors reben missatges especials, directa i exclusivament.
Le celebritats s’han aprofitat bé d’aquesta nova arma comunicactiva, més senzilla i simple que Facebook, pero a no menysprear, ja que durant a aquest any serà potser l’any del  Twitter.
Així doncs PaidContent sugereix que una” Twitlebrity” (barreja entre Twitter i celebrity, vindria ser una celebritat del Twitter) pot arribar a guanyar un bon sou fent… tweeet….
I les possiblitats estàn obertes:  Cupons per anar de compres? Contingut exclusiu d’escriptors duna web de notícies?  Les contrasenyes secretes com a reclam d’un nou joc?

També trobem hay TwitPub, seria fer la garsa (insertan anuncis en el seu Twitter),i, localement a Espanya, tetnim Izea, que fa  “Pay-Per-Twitt”, pero requiereix un perfil alt de Twitter per poder patrocinar.

Aixi trobem les germanes Kardashian, que cobren mes o menys 3500 $ per Twitt, no hi ha res millor que tenir un bon parell de …..ejjjjeemmmm…. un bon cervell

Fa molts anys Apple tenia el català com una llengua de sèrie del seu sistema operatiu Macintosh. Però després l’en va suprimir. Fins que, l’any passat, el català va tornar a ‘parlar-se‘ als productes mòbils d’Apple: l’iPhone, l’iPad i l’iPod Touch. Agafant-se a això, i després de no trobar el català en les primeres proves de la futura versió del sistema operatiu Macintosh, Bloc d’Apple en Català ha engegat una campanya en unes quantes xarxes socials. Consisteix a exigir, per Facebook i Twitter, que la companyia californiana l’inclogui a l’anomenat MacOS X Lion, que ha de sortir a l’estiu.

Apple havia traduït algunes versions del sistema operatiu de Macintosh, els anys 1990, però va deixar de fer-ho a partir del Mac OS 9. La companyia va justificar la decisió, en part, a les generoses subvencions de la Generalitat a Microsoft per a traduir versions de Windows.

Tot llegint cada dia notícies, sobre marquèting online, sempre veiem les mateixes sigles: SEO, SEM i SMM. Per definirles una mica, segons la Wiki, SEO sería Search Engine Optimizing,el SMO Social Media Optimization, el SEM sería el search engine marketing i el últim i molt de moda avui, el SMM Social Media Marketing. Aquest útlim ha esdevingut el més popular en els últims temps, ja que s’ha passat de fer un ús personal del famós Facebook, a tenir-lo en totes les receptes. L’èxit d’aquest nou mitjà ve donat per la gran popularitat que goza per a l’ús cotidià, a més de ser un model molt facil de fer servir per l’usuari  normal.
Ara bé, facebook està acaparant molts dels asapectes del marquèting online, molt cops obviant les altres tècniques. Gran error, ja que Facebook, com a part del marqueting online, te que anar recolzat de de SEO i SEM, pensant que el aquestes tècniques no son actions punutals, sino que tenen un seguiment exaustiu, per coneixe el ROI. Aixó doncs Facebook a permès a moltes empreses i projectes tenir un suport per comunicar a la xarxa, però l’ús que s’en fa moltes vegades no és el més adient, recordem que de xarxes socials, n’hi ha moltes, més de 150 mundials, de diferents sectors, i que acompleixen una tasca diferent una de l’altre. La tendència actual és “fem una plana de Facebook!!!”, ” he sentit dir que tenim que fer una plana Facebook”, quasi bé sempre sense cap reflexió préalable, publicant qualsevol cosa o tot allò que ja és comunica en latres mitjans , sense aportar valor afegit, i sense cap estratègia de màrqueting clara.  Moltes empreses tenen una web que no compleix la seva fita en molt aspectes, tant en concepte com en el plà tècnic, com d’usuabilitat, de facil rastreig per Google o de creixement orgànic, pero en contrapartida tothom te una plaan Facebook, moltes vegades, més ben posicionada que la pròpia web, i això és un gran error. Però és més facil fer una plana Facebook que no un blog, i menys costós. El que no se sap tant és que el contingut de tot ai`xo és de Facebook i no nostre, segons els “Terms of Services”. En tot cas Facebook, te que fer d’animador de la web, del blog de l’empresa, proposar actions o informacions que no trobaràn ni a la web ni al blog, Facebook potser tant un bon aliat, com el pitjor dels enemigs, ara la tendència és penjar-ho tot a Facebook, perden en molts casos indentitat de marca, no fent rès per el nostre branding, a més de patir una disgregació dels mitjans online, quan web corporativa,blog , Facebook i Twitter tindrien que anar estretament lligats.

Un dels aspectes curiosos,  és que la gent que es dedica al SMM té unes ganes enormes d’aïllarse, com si fos una disciplina que no necessita la resta de les àrees del màrqueting online. Aprofiten el gran moment que es viu en aquests moments intentant deixar molt clar que ells són pomes i la resta són peres, per si cola algun despistat que n’hi ha i molts.
Tot forma part d’una estratègia global de màrqueting i en algunes empreses funcionarà millor el SMM, en altres el SEO, en altres el PPC … El que també està clar és que avui no és pot fer solament SMM sino que el SEO, SEM, afiliats, SMM, email, usabilitat, diseny, etc… son bàsics.
Algun projecte serà més sensible a SMM i altres al SEO, però els SEO continua essent bàsic en qualsevol projecte web, el SEM no és obligatori. és pot suplir amb SEM o SEO o altres accions.

Com a conclusió, diría que va més treballar amb sentit la nostra web, amb un bon disseny, arquitectura, un bon SEO, tenir alguna landing page, blog o altre suport similar abans que llançar-se a fer una plana Facebook sense cap estratègia.

La capacitat cada vegada més gran dels telèfons intel·ligents, els ‘tablets’ i tants aparells mòbils, de reproduir tota mena de fitxers multimèdia ha obert un nou món als creadors i desenvolupadors. Les aplicacions (apps) i els continguts adaptats són el bessó de la tendència a la mobilitat d’internet, com més va més forta, i cada plataforma o sistema operatiu mòbil sol anar acompanyat de força aplicacions: l’App Store d’Apple en té 300.000, l’Android Market de Google ja en compta 160.000… Aquest model ha resultat un bon negoci tant per a les botigues d’aplicacions dels fabricants de dispositius mòbils com per als programadors d’aplicacions i de continguts (els autors de Skyfire, un adaptador de Flash per a iPhone i iPad, van ingressar un milió d’euros la primera setmana).

En parlem, a l’Internauta, amb Jordi Redondo, un dels creadors del primer conte en català per a l’iPad: Martí, un pingüí tafaner.

Notícia: Vilaweb

El nom de la Universitat Jaume I de Castelló va vincular-se a la història d’internet del nostre país el 1993, quan es va activar el servidor Pere III, el primer dels Països Catalans, i un dels cent primers del món. Al darrere d’aquella activació hi havia Toni Bellver, Enric Navarro, Enrique Silvestre, Jordi Adell i el convidat d’avui de l‘Internauta, Carles Bellver. Però Bellver no és tan solament un pioner per aquella gesta, per més que el seu nom es relacioni amb la connexió del primer servidor del país a la xarxa. També ho és per la seva faceta d’escriptor i d’investigador del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT), car no ha parat des del principi de practicar i d’experimentar en tot de plataformes i d’eines de la xarxa.

[flash http://www.youtube.com/watch?v=lFZ0z5Fm-Ng w=640]

A dia d’avui ningú no queda sorprès de les dades relatives al marquèting social, Facebook Twitter, i totes les altres xarxes menys conegudes. Grans gurus del món internet,  sigui en el sector del poscionament web, una ciencia que canvia amb certa celeritat, ja que els motors de recerca també pateixen canvis, aquest gurus, com en Jacob Nielsen, pare de la usabilitat de les pàgines web, han realitzat estudis, amb dades reals de l’ús de les xarxes socials, impacte, inversions i resultats.  Per tenir una visió més  àmplia, del poscionament web, SEO, SEM i e-reputation, us deixem aquest interessant video que fa un repas de tots aquests aspectes.

Article de e-reputation.org

Ja quasi arribant al 2011, a Andorra aquest any s’ha vist com tecniques de posicionament web estàn molt de moda. Les empreses son sensibles al posicionament de les seves webs, hi ha una conciencia del voler estar presents a la xarxa, però a més a més amb un bon posicionament. Les tecniques de SEO (Search Engine Optimizing) que tenen quasi 10 anys de vida, ha aparegut amb força aquest 2 últims anys. Se sent a parlar pel carrrer, en converses ja trivials, d’aquestes tecniques online, tant de moda aquests dies.
Desde la nostra experiència, em vist molts aspectes del SEO, també del SEM (Search Engine Marketing), menys utilitzat, a Andorra, podem dir que el terreny encara està bastant verge. Ara quasi bé qualsevol persona es pot vendre  com expert SEO, però és una feina, que requereix coneixements tant tecnics, com estratègics a nivell de empresa i màrqueting.

Ja hi ha mitjanes i grans empreses dedicades a aquests aspectes de promoció de web, però quan és parla de SEO, és parla del aspectes més tècnic, com les famoses “paraules clau” o “keywords”, aquelles etiquetes, que van en la capçalera d’una pàgina, i que desde el inicis del llenguatge HTML, s’ha mantingut. Encara a dia d’avui hi ha un creença diría que fins i tot religiosa, que amb el control de les etiquetes META, és posiciona una web.

Tot i que cada dia, la expressió “noves tecnologies”  sigui més corrent, al Principat d’Andorra, cada és fa més dificil tenir accés a Internet como ho tenen altres usuaris de altres països. Un dels exemples clars, és la impossibilitat de comprar articles al famós iTunes Store, ja que no reconeix Andorra com a un país, i ni tant sols accepta les targetes de crèdit andorranes. Tampoc s’en fa molt ressò, ja que com deia som una país que va més aviat en contra de moltes tendències en el món de les noves tecnologies.
Tant pels nostres governants, la única empresa de telecom d’Andorra, com els bancs i altres institucions, no ha sigut mai una prioritat, en els darrers anys, la obertura cap a Internet. Aquestes mateixes institucions i empreses parapúbliques, mai han tingut una visió global, de la tendència tecnològica. Uns exemples més del ermitisme del nostre país és una serie de serveïs molt populars a tot el món aqui no son possibles. Em demano perquè desde Malta, que és un petit estat, poden compar al iTunes Store, o bé tenir un comerç electrònic amb Paypal, o escoltar música amb el famós Spotify i a Andorra no?  Tots aquests serveïs no son accessibles amb dades d’Andorra, és tenen que fer trampes, per poder-hi accedir. El últim cas ha sigut sorprenen, el important portal d’anuncis gratuïts Loquo, del grup E-bay, no és accessible desde una conexió a Andorra, discrimina les IPs d’Andorra. Tot i com voler donar-se d’ alta per desenvolupar aplicacions per Apple o per l’iPhone, tampoc accepten usuaris o empreses andorranes, ja que no som considerats com un país.
Gràcies a tots aquests impediments, el ermetisme d’Andorra, ara és greu, però en poc temps serà irrecuperable. Els primers culpables en aquestes temes, son el Govern d’Andorra, on la política en noves tecnologies és quasi bé inexistent, ja que hi ha una clara regressió.
La nova economia, passa per ser emprenedor, tenir el suport de les institucions, i estar conectat amb el món, que avui és diu Internet. Si volem no perdre un tren més, com molts altres que ja hem perdut en els darrers anys, les dirigents tindràn que posr-hi fil a l’agulla rapidament.

Serveïs no disponibles desde Andorra:
- Spotify
- Paypal
- iTunes Store
- MAC developer
- MoneyBookers
- www.loquo.com
- Clic and Buy
- iBook Store

entre d’altres….