El Ministeri d’Indústria espanyol obre una consulta pública sobre la possibilitat de fer que la banda ampla sigui un servei universal

De fet el govern finlandès ja havia acordat fer que la connexió a 100 Mbps, una velocitat gairebé impensable a la major part de racons del nostre país, fos un dret legal a partir de final del 2015. L’anunci que ha fet ara el Ministeri de Transports es considera un pas previ. D’una altra banda, al mes de juny el Tribunal Suprem francès sentencià que l’accés a internet era un dret bàsic.

La legislació espanyola, en canvi, considera que la ‘connexió funcional a internet’ és un ‘servei universal’, o sigui, que tothom l’ha de poder contractar. Però per a una connexió funcional a internet el govern espanyol entén que serveixen les velocitats dels tradicionals mòdems, de com a molt 56 Kbps. De fet, molts dels serveis web que avui en dia es fan servir més trigarien molt a carregar-se a aquestes velocitats o, senzillament, no funcionarien.

Avui en dia, el sistema OS X de Mac no és exclusiu al sector del disseny o de la música,  la notícia ens ve del blog 9to5mac.com

Avui escric per mostrar la meva decepció en veure la nova web del Govern d’Andorra, per la poca feina desenvolupada per l’empresa a  qui s’ha adjudicat directament el projecte. La web realitzada en WordPress fa servir un “template” , traduït  sería una plantilla, gratuïta, (que no és ni de les professionals!), que podem trobar aqui.  La web en si, no te cap avanç substàncial en matèria de web, respecte a la vella,  per a altres empreses del sector és una projecte d’un parell de dies,  ja que la web lluny de estar acabada, com a projecte de una web governamental, deixa molt que desitgar. Aquest escrit també vol remarcar, en les formes que s’ha adjudicat aquest projecte,  ja que,  al ser la web del Govern d’Andorra, el mínim que podia haver fet el Govern era fer un concurs nacional, així s’haguessin pogut presentar les empreses amb dedicació exclusiva, i més preparades d’ aquest sector, i segurament avui tindriem una web competent, moderna, mes treballada, a l’alçada d’un Govern, a més a més de un Govern que tenia que canviar les coses en matèria d’adjudacions també…Així doncs el Govern d’Andorra, te una nova web, però en la pràctica administrativa no ha canviat, donant un projecte de certa  importància a una empresa amb una relativa poca experiència en el sector  de les noves tecnologies, demostrant incompetència, tant el fons com en les formes , ha sigut una sorpresa per alguns, i una confirmació per altres. Nova web, si , però velles forme, i velles costums…

“L’honnêteté est le premier chapitre du livre de la sagesse.” (La honestedat és el primer capítol del llibre de la saviesa.) Thomas Jefferson

building vertising

Vostè pot pensar que una vegada que ha vist un edifici convertit en un enorme cartell que és  semblen tots ells, però això vol dir que probablement no han vist els anomenats “Mitjans de façana” ara adorna l’ex quarter general de Bayer a Leverkusen, Alemanya . Creat pels mitjans de comunicació Ag4 façana GmbH i GKD AG, el desplegament massiu pel que sembla consta de 5,6 milones de LEDs que cobreixen la totalitat de 17.500 metres quadrats de l’edifici, i que pot ser il.luminat en la voluntat de escupir anuncis gegantins dignes de qualsevol pel lícula de ciència ficció. Notareu que aquesta és la seu central de Bayer ex – sembla que la promesa de la “ronda dels anuncis de rellotge visible des de diversos quilòmetres al voltant de salvar l’edifici de la demolició.  Els nous suports guanyen terreny, amb inovació i creativitat.

Més info

Desde Nexe sempre intentem seguir les  noves accions empreses per un dels gegants de la xarxa: Google.  És interesant veure que a la xarxa és parla molt de que a Google no li ha afectat la crisis, ja que ha augmentat el seu rendiment en publicitat, i així els seus ingressos, en part  gràcies a la crisi,  però també per la telefònia mòbil amb Android, el sistema de Goole per a mòbils, potser també precursor d’un sistema operatiu per a el nostre PC. L’empresa del famós cercador està apostant fort per la telefonia, però te unes ideies ben concretes del que voldría, Android va ser creat per fer front als altres sistemes dels altres fabricants que son sistemes tancats, propietat del favricant, sigui Microsoft Mobile, Symbian o iPhone. I precisament aquest política restrictiva és el que molesta més a Google, que ha decidit finalment entrar en la batalla dels mòbils.     Però tota la inversió no solament s’ha destinat als mòbils sino que Google ha comprat satellits,  i ha invertit molt en tecnologies WiFi i Wimax, que és sense dubte una de les noves tecnologies que més revolucionarà els propers anys. Wimax és una tecnologia compatible amb WiFi, és una sistema de conexió inalambrica, com el WiFi, però amb un abast de fins a 100km. Això està ja, revolucionant en el sector de les telecomuncacions. Goolge inverteix en infrestructures amb 3 objectius: reforçar les infrestructures actuals, afavorir l’accés a alta velositat, i portar Internet a països i poblacions que encara no estàn conectades .

Articles de referència:

TODO LO QUE QUERÍAS SABER DE GOOGLE Y NO TE ATREVÍAS A PREGUNTAR
Everything you wanted to know about Googl… but were afraid to ask
Noticies WiMAX

En un moment com el que estem veien on les noves tecnologies i la societat de l’informació estan sent el motor de moltes iniciatives, en món empresarial, de telecomunicacions però també dels mitjans.  A Andorra el aquestes noves propostes es veuen alentides, arriben molt més tard si arriben. Mirem per exemple en temes de comunicacions, quan arreu del món és parla de tecnologies de veu IP (VOIP), o telefòn via IP (Internet Protocol), sentim a parlar també del 3G i  de les xarxes socials, al nostre país, l’empresa de telecomunicacions impedia o continua exercint bloquejos a tecnologies com la veu IP, que ha sigut els últims 6 anys un gran avanç en costos de les trucades, ja que van per internet, amb un cost zero per les trucades, siguin nacionals o internacionals.  De la mateixa manera, a Andorra parlar de I+D és una quimera, no existeix, hi ha molt poques iniciatives en aquest sentit, és prefereix invertir en lo tangible, com fa 30 anys. L’administració te part de culpa, ja s’ha quedat molt endarrerida en tecnologia tant en el seu ús  com en el seu coneixment.
En moltes estrates de l’administració és treballa amb mitjans més que obsolets, i amb planetjaments que tampoc fan creure que fagin a canviar les coses. En termes de comunicació, marquèting i ventes, el taranà d’Andorra també a canviat molt poc. Un campanya de publicitat a Andorra és resumeix aestar presents en publicacions físiques, moltes redundants, tenir una tanca a la via publica o fer un falca per la radio.  Entristeix bastant veure que no pujem al tren de les noves tecnologies, i quan diem això no vol dir tenir un iPhone, o de tenir infraestructures i maquinària tecnològica,  es tractaria més aviat que s’anés pensant a com millorar certs asapectes de la nostra societat, aportant tant desde el privat com desde l’administració, innovació, sostenibilitat i desenvolupament.  A dia d’avui la majoria de comuns encara publiquen revistes periòdicament, a tot color, amb papers cars,  i tot això per anar de la bústia a la paperera quasi directament, això no és gens sostenible, i més en un país, avui! Una bona comunicació no passa per tenir una revista, que a més tenir un cost desorbitat en relació a les noves formes de comunicar, a la llarga te una abast infím comparat a les eines de la xarxa, poc innovador i gens sostenible. Crec que els nostres dirigents, que habitualment son poc “moderns” en aquest sentit, tindrien que ser més sensibles en aquests aspectes,  aportar canvis que millorin els recursos, estalviar en recursos, i mantenir-se “conectat” a la societat de l’informació tindría que ser una de les nostres fites.